En Carles és l’ànima del Col·lectiu pel debat i l’autodeterminació que ha fet públic una Crida a ERC aportant una sèrie de valoracions crítiques sobre el moment que viu el partit republicà. Han obert un bloc a Vilaweb on es pot consultar el text i fer-hi aportacions. Ho celebro i miraré de fer-ne alguna en
Avui, Apel·les Carod fa cinquanta anys. Ahir ho va voler celebrar amb una colla d’amics que també rondem la cinquantena. Fèrem una excursió en barca per l’Ebre i després ens apleguàrem a dinar a “Lo Goleró”, (un restaurant que recomano a la Bassa de les Olles), a L’Ampolla. Hi havia, evidentment, la Mercè, el Juli
El Damià Vernet i Barceló és un home de la terra en tots els sentits: pagès, sindicalista, ecologista i patriota. Ens coneixem des de fa molts anys, ambdós hem arribat fa poc a la cinquantena, discrepem en molts temes, (incineració dels residus municipals, transvasament del Roine i altres), però mantenim sempre una xerrada amena i sincera, cada
Al Manel l’he conegut a través de la xarxa de blocaires sobiranistes. M’agrada el seu bloc, (“Des de l’exili”, atès que viu a Alemanya), perquè aporta anàlisis i propostes ben raonades. Ahir vàrem parlar directament per primer cop sopant a Estrasburg. Tots dos som republicans, ell és del Reagrupament, és biòleg de professió, treballa per una multinacional i coincidim en la
Ehud Manor és un professor universitari de pensament jueu contemporani a Haifa, transita cap a la cinquantena, viu en un kibbutz i milita en el laborisme israelià. El vaig conèixer fa quatre anys, en la meva primera estada a Israel, gràcies a que es parent del guia que em va acompanyar en la meva
Ignasi Carnicer ha estat, fins a les darreres eleccions municipals i durant vint anys seguits, batlle de La Selva del Camp. També va ser diputat pel PSC a les Corts durant vuit anys, en ple apogeu del felipisme. El vaig conèixer l’any 1976 quan, per uns mesos, varem compartir militància al PSAN. Posteriorment ingressa al
Avui l’Alfons fa cinquanta anys. Ell diu que no acostuma a celebrar-ho però, per sorpresa, un petit grup d’amics l’hem felicitat tot fent la primera calçotada de la temporada a Altafulla. Vaig conèixer l’Alfons ara fa un any en un sopar a València amb motiu dels premis d’octubre. Compartíem taula i conversa amb l’Hèctor
Antoni Bertran és un veterà militant republicà de Juneda, que ha estat regidor del seu poble i ahir va ser escollit cap de llista a les properes generals pel congrés regional de la Federació de Lleida d’ERC. Ens coneixem personalment de les vegades que he anat a Juneda, població originària de la meva avia, per recollir informació
El fet de tornar a la primera línia de l’activitat política comporta retrobar antics companys i també, inevitablement, algunes decepcions. D’aquestes darreres no cal parlar-ne, de les primeres si. Amb Xavier Tolosana ens coneixem des dels deu anys quan anàvem al Col·legi Sant Pau de Tarragona inaugurat a meitat dels anys seixanta del segle passat. A la
Anton Baiges és un militant d’Esquerra de Reus que ahir va presentar-se al congrés comarcal del partit amb la voluntat d’ésser el candidat del Baix Camp. Va perdre davant el suport majoritari dels presents a favor de Lluís Aragonès. El seu gest mereix algunes valoracions. La primera, reiterar el respecte que mereixen tots els militants del partit i el
Ahir al vespre el meu amic, i regidor d’Esquerra al Vendrell, Eladi Llop va convidar-me a una trobada amb militants del Baix Penedès a fi i efecte que exposés els plantejament que m’impulsen a optar a encapçalar la candidatura d’ERC al Congrés dels Diputats. Josep Maria Puigibet, alcalde de La Bisbal del Penedès, no hi
Fa uns dies un bon amic em va fer arribar una crítica, constructiva, segons la qual Albert Bertrana havia estat injustament absent del debat organitzat pel Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació sobre el full de ruta pel dret a decidir. Conec l’Albert Bertrana des de fa vint anys, quan era el principal impulsor, (junt
Inés Kréplak és argentina, d’origen jueu, però allunyada del sionisme, ciutadana israeliana i resident a Barcelona. Va haver de fugir de la dictadura dels militars argentins l’any 1976 degut a la seva militància revolucionària. La vaig conèixer ja fa uns quants anys gràcies a la meva companya. Ahir dinàvem plegats i comentàvem temes de l’actualitat política catalana: la crema
Ahir vaig tenir una llarga conversa amb Uriel Bertran: em va demanar si volia fer el pròleg del llibre que el col·lectiu que lidera amb Hèctor López Bofill, Esquerra Independentista, prepara sobre el full de ruta per l’autodeterminació. L’únic tracte que havia tingut fins ara amb Uriel era una topada amb motiu de la no publicació d’una ressenya
Aquesta setmana al Congrés dels Diputats el PP ha presentat una iniciativa legislativa per inhabilitar els electes que no posen la bandera espanyola als ajuntaments. Josep Andreu, en nom d’ERC, ha contribuït decisivament a que no prosperés. En Pep, “Celdoni”, és batlle de Montblanc per segon cop. Ja ho havia estat fa quatre anys, però en