Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

10 de novembre de 2007
5 comentaris

Amb Anton Baiges

Anton Baiges és un militant d’Esquerra de Reus que ahir va presentar-se al congrés comarcal del partit amb la voluntat d’ésser el candidat del Baix Camp. Va perdre davant el suport majoritari dels presents a favor de Lluís Aragonès. El seu gest mereix algunes valoracions.

La primera, reiterar el respecte que mereixen tots els militants del partit i el dret a optar a qualsevol lloc de representació, intern o extern, en condicions d’igualtat i absoluta llibertat. Esquerra, més que cap altre partit, ha de descartar les pràctiques dissuasives d’aquesta llibertat i les distincions entre candidats oficials i els que no ho son. Només son oficials els candidats proclamats com a tals per les assemblees de militants. Hem d’evitar tant el dirigisme com el sectarisme, fomentar el debat d’idees i el contrast de projectes, descartant la lògica de: o estàs amb mi o contra mi,… si dissenteixes no sortiràs a la foto…. Aquestes són pràctiques caduques pròpies dels “capitans” socialistes però no d’uns patriotes republicans. Heribert Barrera ha fet ahir unes declaracions en favor de la transparència i la democratització interna dels partits que mereixen ser llegides amb atenció. En resum, un partit que vol fer efectiu el dret de decidir del poble català ha de practicar al seu si els valors emergents que vol fer extensius a tota la societat, no reproduir al seu interior els mecanismes de control social contra els que lluita. La salut democràtica del partit es bona, però no hem de renunciar mai a millorar-la.

En segon lloc, Anton Baiges va signar el 29 d’octubre el manifest de suport a la meva candidatura. Li ho agraeixo públicament. Però això no el converteix en un candidat interposat que actua per delegació meva per disputar el lloc a Lluís Aragonès. Jo hagués volgut un congrés regional per triar el cap de llista al Congrés dels Diputats i contrastar quin suport té cadascú al Camp de Tarragona.  Per respecte a la persona d’Anton Baiges vull recordar que, (com ell mateix va dir públicament), es presenta per decisió propia. Abans de fer-ho va voler conèixer el meu parer: li vaig aconsellar que abans de donar el pas parlés amb uns quants militants significats de Reus. Alguns li van aconsellar no fer-ho ateses les divisions existents a la Secció Local  i la crisi que s’arrossega pels mals resultats obtinguts a les municipals darreres. Conscient d’aquestes objeccions, va decidir tirar endavant. La seva ha estat una aposta constructiva, de superació en clau local i de renovació en sintonia amb els plantejaments que defenso cara al proper congrés del partit a celebrar l’any vinent. Li he sentit  fer autocrítica pública de la seva actitud en aquella contesa electoral, tot i tenir només una responsabilitat secundaria, i aquest comportament el rehabilita com també la mesurada resposta que ha donat a les desqualificacions rebudes.

Finalment, el congrés del Baix Camp va donar un vencedor clar, Lluís Aragonès, a qui felicito pel treballat realitzat i el suport obtingut. I avanço que si finalment ell és el cap de llista podrà comptar, si vol, amb la meva col·laboració. Per la meva part treballo per ser l’aspirant més votat pel Tarragonès en el congrés comarcal previst pel proper 19 d’aquest mes.  

  1. L’Anton Bages, efectivament, va tenir una "responsabilitat secundària", com tu dius, en la guerra bruta que mitja secció local de Reus va desfermar contra la candidatura encapçalada per Empar Pont. Certament, malgrat que la llista municipal de Reus era molt millorable (per dir-ho suaument), la campanya indissimulada contra la candidatura, amb crides a no votar ERC incloses, per part d’un important sector d’ERC a Reus, va ser indigna.

    Al fil d’aquest lamentable episodi de divisió interna caïnita, no em puc estar de fer una consideració sobre el suport públic d’Empar Pont a la candidatura de Lluís Aragonès, que, en la meva opinió, reflecteix perfectament la manera habitual d’actuar d’Empar Pont en la seva trajectòria política (d’una mediocritat contrastada, com és notori).

    Empar Pont va comparèixer, dijous passat, al costat de Lluís Aragonès, per donar suport a la seva candidatura. Res a dir. Tothom és lliure de donar suport a qui vulgui. Tot i que el nostre país no sigui lliure, les dones i els homes del nostre partit sí que ho haurien de ser.

    El problema és que Empar Pont va donar suport a Aragonès tot argumentant, per primera vegada de forma pública, que Anton Baiges havia participat en la campanya interna contra la seva candidatura. És evident que va ser així, però mentre que l’acusat va tenir una implicació, com ja hem dit, secundària en l’afer, el gran Lluís Aragonès va formar part del nucli instigador de la campanya, al costat del seu cap, Ernest Benach, i de l’entorn més immediat de l’etern capitost del partit a la demarcació de Tarragona. O sigui, que Empar Pont blasma un executor de la guerra bruta contra ella tot donant suport a un dels seus grans impulsors. Impressionant, el que s’ha de fer per mantenir els equilibris…

    Un últim detall, molt sucós. La roda de premsa de Pont i Aragonès la devia muntar, m’imagino (i si no, no és rellevant), Ivan Rodon, flamant Cap de premsa de la Federació Regional, que el passat 18 de març, al Diari de Tarragona, on va treballar durant molts anys fins al seu recentíssim fitxatge per ERC, va publicar un sonat article titulat "El sainet d’Empar", en el que feia d’altaveu a una mena de memorial de greuges contra la regidora reusenca dels partidaris de Benach. Un torpede a la línia de flotació de Pont en tota regla, a poc més de dos mesos de les municipals. Els Benach, Aragonès i cia li han premiat el favor fitxant-lo. Empar Pont, com no podia ser d’altra manera, ho ha acceptat amb esportivitat. Quin remei li queda!

    L’Empar Pont és una genuïna representant dels polítics professionals que posen les seves conviccions darrera la permanència en els càrrecs que ocupen, o en qualsevol altre que li permeti mantenir situació, estatus i ingressos. Ella sap que, a l’Ajuntament de Reus, li queden, com a molt, tres anys i mig, i que després del seu pèssim resultat de les passades eleccions no es podrà tornar a presentar. Però vol continuar la seva carrera política fins la jubilació, per a la qual, quan acabi aquest mandat, encara li faltaran ben bé una dotzena d’anys. Per aconseguir-ho, més val que mantingui les formes amb la gent del Benach, un home que més val no tenir com a enemic si es vol fer carrera política a ERC en aquestes comarques…

    Empar Pont té dret a fer el que més li convingui per assegurar-se la carrera política. Però, per favor, que no continuï fent el paperot. Que no faci creure a ningú més que ella, en el fons, no combrega amb el clan de l’avellana. A mi m’és igual, el que pensa en el fons. A mi m’interessen els fets, no les paraules. I els fets són que ella sempre està amb els que manen, a l’hora de la veritat. La roda de premsa de l’altra dia amb Aragonès n’és l’últim exemple.

    Jaume, molta sort al Tarragonès. Estic amb tu de tot cor, tot i que penso que, ni que guanyis, una vegada més, el sectarisme dels dirigents primarà la fidelitat per sobre de la vàlua.

  2. Gràcies, Jaume, per les teves paraules. Divendres passat vaig mirar d’oferir una proposta d’alternança positiva, de consens i de futur. Constructivament, com no podia ser d’altra manera. Llàstima de no disposar d’uns dies més per poder parlar amb companys, que es van decantar finalment pel vot en blanc. Ha donat una sensació de tancar l’assemblea com més aviat millor, amb desorientació de molts militants que no tenen per què saber el funcionament intern del partit. També he de dir que he rebut el suport de moltes persones que, sense militar, confien en una ERC renovada amb persones i estratègies.
    Respecte a la campanya pública de difamació contra la meva persona, iniciada irresponsablement per una militant amb càrrec públic, no hi penso entrar. Qui vulgui saber la meva opinió i el meu posicionament real, no inventat per la rumorologia local, sap que pot parlar amb mi privadament, cosa que no s’ha dignat a fer aquesta persona, tot i haver-li requerit en diverses ocasions.
    Espero que dilluns que ve guanyi democràticament la proposta que representes, de renovació il·lusionada del projecte independentista. Crec sincerament que t’ho mereixes, pel teu treball, sovint callat però constant, durant molt de temps.Ànims i endavant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!