Inés Kréplak és argentina, d’origen jueu, però allunyada del sionisme, ciutadana israeliana i resident a Barcelona. Va haver de fugir de la dictadura dels militars argentins l’any 1976 degut a la seva militància revolucionària.
La vaig conèixer ja fa uns quants anys gràcies a la meva companya. Ahir dinàvem plegats i comentàvem temes de l’actualitat política catalana: la crema de fotos dels Borbons, el debat sobre l’autodeterminació. Són temes que li costen de capir en el seu significat profund. Encara no parla català, però l’entén i estima aquesta terra acollidora i la forma de vida, basada en la llibertat, que ens caracteritza. M’agrada parlar amb ella de les identitats complexes, dels canvis de mentalitat que resulten d’interaccionar unes i altres. Surten a la conversa Cristina Peri Rossi i Vargas Llosa, arrenglerats amb l’espanyolisme, als quals contraposem les actituds de Patrícia Gabancho (a qui recordo l’any 1977 militant en un grup independentista que es deia Esquerra Nacional) i Diego Arcos, actiu republicà i catalanista.
L’Inés és una professional qualificada que viatja contínuament per raons de feina, té una mentalitat cosmopolita que s’afegeix a la seva complexa identitat origionària, poca complicitat amb “la madre pàtria” i una predisposició oberta a la catalanitat. No és pas una excepció, hi ha una franja de població nouvinguda que respon a aquest perfil. Que els guanyem per a la causa de la llibertat nacional catalana depèn de l’actitud que percebin en els autòctons: si transmetem autoestima i convicció els tindrem amb nosaltres, si detecten inhibició no.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Patrícia, abans de militar a Esquerra Nacional d’en Jordi Gil, ho va fer al PSAN. Després es va incorporar al PSC d’en Reventòs i l’Obiols i, encabat, al PSC-PSOE.
Pere
http://blocs.mesvilaweb.cat/peremerono