Ignasi Carnicer ha estat, fins a les darreres eleccions municipals i durant vint anys seguits, batlle de La Selva del Camp. També va ser diputat pel PSC a les Corts durant vuit anys, en ple apogeu del felipisme.
El vaig conèixer l’any 1976 quan, per uns mesos, varem compartir militància al PSAN. Posteriorment ingressa al PSC i en fou membre destacat a les comarques tarragonines fins fa pocs mesos, quan s’ha desvinculat del compromís orgànic amb el seu partit. No ens retrobàrem fins fa tres anys quan coincidirem en els sopars que els amics del poble jueu d’aquestes comarques ens començarem a relligar. Des d’aleshores hem compartit converses amenes, taula i sobretaula, i avui hem dinat plegats, amb la seva dona Mila Miro, la seva filla Joana i el meu fill Jaume, en un restaurant argentí anomenat “Bariloche” a la localitat de Rosh Pinah, prop del llac Kineret (Tiberiades per nosaltres).
La companyia del meu guia i amic Tzvi Manor, un veterà de moltes lluites, kibbutzim i home de conversa animada, ens ha portat a debatre sobre la realitat socioeconòmica israeliana, el procés de liberalització que viu el país i com pot afectar a la sempre difícil cohesió social i cultural en un estat complex com és Israel. Però allò que vull destacar de la singularitat de l’Ignasi, és la passió per coneixer des la perspectiva de l’antropologia religiosa la mentalitat del judaisme i del poble jueu.
La comparació amb el món cultural catòlic, i també el musulmà, permet tenir criteris de valoració per fer una aproximació a la nostra realitat nacional catalana. Hi ha pocs polítics catalans que adoptin aquesta perspectiva i que puguin parlar amb profunditat de la família, la responsabilitat personal i col.lectiva, de valors morals i identitat nacional, (per posar un exemple il·lustratiu, no conec ningú d’Unió Democràtica que parli habitualment i amb rigor d’aquests temes, que són teòricament els que els singularitzen com a partit). Aquesta d’Israel exerceix una poderosa atracció què estimula la creativitat, només en les estades que he fet a Poblet he tingut la mateixa sensació, i és un plaer compartir-la amb l’Ignasi i les persones que estimem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fins aviat. T’esperem / Us esperem.
Anton