Arnaldo Zenteno Vargas és un sacerdot jesuïta, mexicà de naixement però establert des de fa més de trenta anys a Nicaragua on el vaig conèixer fa cinc. Va ésser durant una estada de quinze dies amb motiu del conveni de col·laboració entre la Universitat Rovira i Virgili i la Universidad Centroamericana de Managua. Amb el col·lega
Juan Ignacio Soto Valle (Bilbao, 1956) és el secretari general de la Diputació de Girona, amb una llarga trajectòria professional que acredita la seva válua i el paper decisiu que ha tingut en la modernització de la funció pública local a Catalunya en els darrers anys. Amb Juan Ignacio Soto, he coincidit en moltes jornades,
Els catalans, dividits entre dos estats dominadors -el Regne d’Espanya i la República francesa- estem allunyats dels cercles reals de poder en tots els ordres. També en el que fa referència a les intrigues cortesanes: som més súbdits que ciutadans i ,en tot cas, espectadors de les trifulques que amaneixen -i influeixen- en els canvis de
Avui, hom celebra arreu del món el dia de la dona treballadora: posant-hi nom, i concretant el significat d’aquesta commemoració, Fàtima Ghailan personifica el sentit d’aquesta jornada. Fàtima Ghailan és una ciutadana catalana resident a Cunit on treballa com a mediadora cultural amb la comunitat musulmana. El seu nom ha transcendit a l’opinió pública arran
Antoni Furió i Diego (Sueca, 1958), catedràtic d’Història Medieval, candidat a rector de la Universitat de València a les eleccions que se celebren avui, no ha obtingut els vots suficients per a passar a la segona ronda. Ho lamento en el terreny personal i també en el polític. Vaig fer coneixença amb Antoni Furió
Maria Rosa Soler i Tecul, (Figueres, 21 de febrer del 1921) ha votat avui a Alella a la consulta convocada en aquesta localitat del Maresme sobre la independència de Catalunya, com seixanta mil catalans més. Per votar, ha baixat des de Perpinyà expressament. Empadronada a aquesta població costanera maresmenca -on resideix part de la seva
Al Luis el vaig conèixer fa sis anys a Altafulla, població on resideix temporalment alguns mesos de l’any. Ca seva és ben a prop d’on visc, i un vespre ens vam trobar gràcies a la coneixença mútua d’un amic que va fer d’intermediari. Home culte, de tracte afable, navarrès de cor i euskaldun de formació, és
Pels mitjans he sabut que Salvador Cot encapçala una candidatura renovadora a les properes eleccions al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquest procés electoral al si d’un dels col·lectius professionals més influents del país mereixen una reflexió política específica. Salvador Cot lidera un equip de periodistes que han acreditat -mitjançant les respectives trajectòries professionals- lleialtat
Avui, aquest amic meu celebra cinquanta anys i algun més, amb el bon humor i rodejat dels qui l’estimem. No és pas un personatge mediàtic, però ha seguit de molt a prop el esdeveniments polítics del país en els darrers trenta anys. Reusenc de socarrel, afincat a Barcelona, el vaig conèixer l’any 1975 quan començava
Enmig de la impostura, el sectarisme i la mediocritat que diàriament esbomben els mitjans de comunicació en relació a la realitat política catalana contrasta amb la imatge decrèpita de Fèlix Millet l’alçada moral de Teresa Forcades i Vila. Sobre aquesta monja catòlica i doctora en medicina no he llegit gairebé res, cap entrevista en profunditat,
Antoni Vives i Tomàs (Barcelona, 1965), és actualment conseller de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat secretari general del Govern de la Generalitat i, també, director de la Fundació Trias Fargas. Una de les derivades de l’afer Millet, són els convenis signats entre l’Orfeó Català i la Fundació Trias Fargas. Sense entrar a valorar jurídicament el grau
Albert Botran i Pahissa és un jove historiador i militant independentista, originari de Molins de Rei, que ha estat escollit membre del Secretariat Nacional de les Candidatures d’Unitat Popular, ahir mateix, en una assemblea celebrada a Tarragona. Vaig conèixer l’Albert gràcies al Carles Castellanos, veterà militant del Moviment de Defensa de la Terra, que el va convidar
Robert Ara i Arqué (Sant Fruitós de Bages, 1959) és un patriota català de socarrel, amb una llarga trajectòria de compromís amb la causa de la llibertat del nostre poble. Demà se celebra la Primera Assemblea Nacional de Reagrupament Independentista i s’ha d’escollir la direcció col·legiada que ha d’organitzar el moviment i preparar la candidatura al Parlament
Ja fa setmanes que els agricultors catalans, esperonats per la Unió de Pagesos, es mobilitzen a diverses ciutats del país per cridar l’atenció del Govern de la Generalitat i la ciutadania sobre la greu crisi que travessa el sector. Avui, la manifestació ha tingut lloc a Lleida, hi ha anat força gent (a la
L’article que va publicar ahir a l’Avui Alfons López Tena, “Ni independent ni imparcial” és un dels millors i més agosarats que ha escrit. La temàtica que tracta -amb coneixement de causa- és la ficció de la pretesa imparcialitat i la independència del Tribunal Constitucional espanyol. La lleialtat institucional (a la que sovint apel·len des