ROCKVIU

• S’han fet grans (426 visites)
• The Man Who Sold The World (425 visites)
• Silenci, es grava (385 visites)
• LA FOTO DEL DIA: 03.01.12 (282 visites)
• Passejant per la corda fluixa (282 visites)
• Conscient hiperconscient (272 visites)
• LA FOTO DEL DIA: 04.01.02 (260 visites)
• El cuc del mescal (252 visites)
• Venedor de fum (247 visites)
• Passió (245 visites)

//

• Tothom estima l’Ana (983 visites)
• Música i lletra (390 visites)
• Espirals de llum (287 visites)
• Sota una estrella (275 visites)
• Scary monsters (and super creeps) (254 visites)
• Cotxinades i porcades 1 (248 visites)
• El so del silenci (239 visites)
• La dignitat dels maleïts (234 visites)
• Criatures de la nit (222 visites)
• Sense rendir-se (220 visites)

Ia Clua (1951-2011), sala Luz de Gas (Barcelona), 15 de novembre de 2006

Ia-Batiste, sala Luz de Gas (Barcelona), 15 de novembre de 2006

Fa molt i molt anys, gairebé fa tres dècades quan jo em pensava que en sabia molt de música a base de fullejar El Gran Musical, uns quants Super Pop i alguns Popular 1. Vaig trobar-me pel carrer de Sants a la RMS, una noia de la meva edat, morena i amb el cavell llarg que en podíem dir que va ser un d’aquells primers amors platònics d’estiu i amb qui vaig anar al famós concert de Lluís Llach al Camp Nou l’any 1985. A sota el braç portava alguns discos, la majoria em sonàven o sabia qui eren, però em vaig quedar estranyat i confós d’un vinil on hi havia un gat amb un barret al cap i que, a més, no coneixia ni el nom d’aquell duet anomenat Ia-Batiste. La llavor estava plantada: les hormones van com van i aquell disc va
quedar-se’m gravat a la memòria fins que vaig poder aconseguir una K7
mal enregistrada descobrint un grapat de cançons simplement fascinants. Com sempre, tot per culpa (o, més aviat, gràcies) a una noia.

Ia-Batiste, Teatre Atlàntida-MMVV (Vic), 2 d’octubre de 1993

L’any 1993 per fi vaig poder assaborir de primera mà en un dels primers concerts que van fer de retorn Ia Clua i Jordi Batiste al MMVV que amb l’emoció del moment em vaig oblidar d’enfocar… A més, el primer post que va inaugurar aquest bloc va ser un dedicat a la presentació del primer disc d’Ia Clua. El gran músic, banda sonora de l’adolescència de molts, i que ahir malauradament ens va deixar.

Tweet

Centre Cultural La Mercè — Girona, del 7 de setembre al 4 de novembre de 2011

Era el 19 d’octubre de 1989. M’agradaven molt els Detectors i vaig rebre una invitació de l’Sputnik (TV) per anar-los a veure a la sala Zeleste. Havia estat molt fan d’ells quan la cançó “Suicida infantil” i intentarien aixecar de nou el cap amb el disc Creuer de luxe (Transdisc, 1991), treball que disortadament va ser el seu cant de cigne. Segons posava a la invitació hi havia un grup teloner del que n’havia sentit parlar però que gairebé no en tenia referències, per la qual cosa vaig decidir arribar tard al concert i anar abans a veure als divertits bilbains Dinamita Pa Los Pollos que tocaven en una altre sala de la ciutat.

PRESENTACIÓ DEL PRIMER DISC A BARCELONA
SALA ZELESTE (BARCELONA), 19 d’octubre de 1989

Però la meva sorpresa a l’arribar a la sala Zeleste va ser majúscula quan em diuen que els Detectors ja havien tocar i que, els que jo suposava que eren el teloners, aquells Sopa de Cabra ja estaven a l’escenari. Jo no entenia res. De dins la sala en sortia una cridòria sorprenent i a sobre l’escenari veia una banda desacomplexada que feia tremolar el terra del carrer Almogàvers amb rock and roll de la vella escola.

TELONERS DE TINA TURNER I EL ÚLTIMO DE LA FILA
ESTADI OLÍMPIC (BARCELONA), 6 d’octubre de 1990

Eren els anys en que els més moderns volien inflar-se a èxtasi i viatjar a Manchester o posar-se a ballar al ritme marejant de l’àcid house. El sector més metàl·lic intentava una mutació inexplicable tallant els camals dels pantalons i llençant-se als camins del crossover. I al mig d’aquests pals de cec, un grup d’arreplegats vinguts de ‘comarques’ (sí, es de can Fanga som així) s’ho estaven passant teta a sobre l’escenari recuperant l’esperit stonià del rock and roll, fent versions de Led Zeppelin i cantant-li al sexe, a les dones i als torrats del seu carrer.

A LA CARRETERA
PARC DE SANT JORDI (REUS), 21 de juny de 1997

I varen passar ampolles i anys (juro que fins fa no gaire pensava que la cançó deia “colles i anys”) i aquells xavals gironins es van anar fent grans, immensos. Capaços de mirar cara a cara a Tina Turner i a El Último de la Fila a l’Estadi Olímpic, d’enregistrar un disc en directe espectacular, de trepitjar el cel i també l’infern. De veure com els hi plovien pedres a la Devesa de Girona l’any 1992 a com convencien a tothom des del sumptuós escenari del Palau de la Música l’any 1998. D’acompanyar-los de gira per les carreteres  a Reus (1997) o a la ciutat de Palma (1999) i acabar fotografiant tot el que es coïa en els darrers concerts de la banda l’any 2001 i que va quedar plasmat en les últimes gravacions del grup: Bona nit malparits (Música Global, 2002) i El llarg viatge (Música Global, 2003).

JOAN “NINYÍN” CARDONA
PARC DE SANT JORDI (REUS), 21 de juny de 1997

Que aquella primera nit de 1989 va canviar la meva vida? sens dubte va ser la constatació del naixement i creixement d’un fenòmen que va esclatar dos anys després en el famós concert del Sant Jordi i que va activar els ressorts necessaris perquè tres anys després un grup de sonats uníssim esforços per fer una revista de rock and roll escrita en català… però aquesta és una altre història que ja s’explicarà un altre dia…

LA FORÇA DEL DIRECTE
PAVELLÓ FONTAJAU (GIRONA), 24 d’abril de 1998

Totes les imatges que vaig anar fent durant aquells anys i que s’ampliaran amb les dels concert del Palau Sant Jordi, es poden veure des del 7 de setembre i fins el 4 de novembre al Centre Cultural La Mercè (Pujada de la Mercè 12, 17004 Girona)… molt a prop del mític Carrer dels Torrats (actualment Carrer Nou del Teatre).

FESTIVAL ROCK & LLENGUA
PLAÇA DE BOUS (PALMA), 17 d’abril de 1999

PRESENTANT LES CANÇONS DE NOU (MÚSICA GLOBAL, 1998)
SALA DE BALL (GIRONA), 17 de març de 1999

Tweet

• És superfort! (858 visites)
• Que la força l’acompanyi (431 visites)
• L’alè d’un exèrcit diví (366 visites)
• Cul-de-sac (I) (326 visites)
• Breaking the law (280 visites)
• Que no es perdi aquest so (279 visites)
• Killed by death (265 visites)
• Wheels of steel (246 visites)
• Cul-de-sac (i III) (244 visites)
• Cotxinades i porcades 1 (237 visites)

• Ben endins (FIB I) (1363 visites)
• The kids are alright (FIB i V) (1317 visites)
• Wake Up! (FIB IV) (964 visites)
• Movin’ on up (FIB III) (826 visites)
• Icebergs i gèisers (630 visites)
• No more heroes anymore (FIB II) (500 visites)
• A la vora del mar (Faraday 1) (466 visites)
• Keep the faith (450 visites)
• La conjunció eclèctica (Ctruïlla, i 3) (449 visites)
• Vos estim a tots igual (Cruïlla 2) (431 visites)

Aquest passat cap de setmana va ser dur, molt dur. A la matinada de
divendres a dissabte un càncer fulminant es va endur a Ana Serrano,
també coneguda com Ana A Quemarropa (en honor a la botiga de roba que va
regentar al barri de Gràcia). Potser a molts aquest nom no us diu res,
però per aquells que coneguin la nit barcelonina en el seus ambients més
rockers segur que no oblidaran el seu somriure, aquells llavis pintats
sempre de vermell i, per què negar-ho, el mític canalillo. Va ser
punxadiscos del Màgic, col·laboradora del Ruta 66, fotògrafa i fins i
tot conductora d’autobús. Però per sobre de tot hi havia un amor
incorruptible pel rock and roll. Ella era una garantia de qualitat: quan
te la trobaves en qualsevol concert, bar o festa, sabies que estaves en
el lloc correcte, que si ella era allà res no podia fallar.

Dijous passat en el seu Facebook va enllaçar un darrer vídeo del
Youtube: “Don’t Worry About Me” de Joey Ramone. Premonitori, va ser el
seu darrer missatge. Així ho farem: cada cop que sentim el “Louie Louie”
obrirem una cervesa i brindarem en el teu honor, Ana.

Tweet

Presentació del dis “Alegria Revisitat”, Antiga Fàbrica Damm (Barcelona), 6 de juliol de 2011

Si, sempre escombro sempre cap a casa però aquest cop torno a tenir més raó que un sant: no us perdeu el discasso que acompanya l’Enderrock d’aquest mes. Es tracta del clàssic “Alegria” d’Antònia Font amb la lectura particular que han fet músics com Tomeu Penya, Mishima, The New Raemon, Oliva Trencada, Marcel Cranc, La Bien Querida, Gertrudis, Joan Colomo i, de propina, El Belda i el Conjunt Badabadoc. Una meravella que no pot faltar a cap casa.

JOAN COLOMO

OLIVA TRENCADA

Aquí podeu veure més fotos de la presentació del disc.

Tweet

• A la babalà (793 visites)
• Celebrar el triomf (431 visites)
• Ca l’Enric a Brasil (417 visites)
• Diva (409 visites)
• Ohhh Jènifer, em tunejaré el cotxe per tu (364 visites)
• Camps Elisis (Festinoval I) (357 visites)
• Exuberàncies sonores (Sònar 2) (344 visites)
• Adéu a un petit gran festival (Festinoval i 2) (314 visites)
• Rock’n’roll tatuat (297 visites)
• Don’t you want me (Sònar 1) (296 visites)

Quique González, Auditori del Museu del Rock (Barcelona), 2 de juny de 2011

L’edició de llibres sobre el rock and roll i les estrelles del seu firmament és sens dupte la història de kamikazes enamorats per la seva tasca. L’Alfred Crespo és un d’aquest pilots suicides que s’ha llençat a crear una editorial per treure el que li plagui. Aquí tenim 66 Rpm Edicions que es va estrenar l’any passat amb “Mujer y música” de Toni Castarado i que ahir va presentar “Una historia que se escribe en los portales”, la biografia de Quique González escrita per el periodista Eduardo Izquiero i amb pròleg del gran José Ignacio Lapido. El segon pas d’una aventura que es preveu excitant i plena de sorpreses que no fugiran ni del risc ni de la passió.

Eps, per cert, no se si ho he dit, però en aquest llibre també i ha un grapat de fotos meves…

Tweet