ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Arxiu de la categoria: Actualitat

Imprescindibles per Sant Jordi

Publicat el 22 d'abril de 2011 per rockviu

Si, senyores i senyors, ja som a Sant Jordi i toca comprar llibres. Doncs aquest any n’hi ha dos que són imprescindibles per regalar a tort i a dret: ODIO OBEDECER. La escena alternativa en los 80: punk, rock y hardcore i FREAKS. La cara oculta del rock.

Els dos us donaran suficients motius per alegrar-vos la vista, un per la seva visió història d’una Barcelona que molts crèien oblidada i l’altre per oferir una imatge espectacular del cantó més esperpèntic del rock and roll.

Si algú de vosaltres vol tenir alguna d’aquestes obres mestres signades per el seu autor o simplement venir a petar la xerrada, demà em podeu trobar a:

—De 11 a 12 a la parada de Quarentena Ediciones situada al Passeig de Gracia numero 42.
—De 17 a 18 a la parada de Quarentena Ediciones que estarà a  Rambles  davant del numero 8 (parada 222).

Però la crisi apreta i esteu sense un duru? Doncs també tinc una solució!

JUMP ROCK està disponible en descàrrega directe, l’enllaç de Mediafire encara funciona: http://www.mediafire.com/?ngzlt2jlgyq

ODIO OBEDECER

“Odio Obeceder. La escena alternativa en los 80: punk, rock y hardcore”

PREU 16€  AUTOR Xavier Mercadé FORMAT 210mm. x 297mm. ENQUADERNACIÓ Rústica amb solapes PÀGINES 112 ISBN 978-84-15191-12-4

El vols comprar? aquí pots fer-ho

CATALÀ:
Érem joves, no volíem ni a Reagan ni entrar a l’OTAN, volíam tancs però de cervesa; la mili era una KK i Nicaragua seria sandinista o no seria. Fèiem fanzines, ens divertíem i anàvem als concerts de L’Odi Social, bebíem cerveses a cabassos al Kafé Volter i el pogo era l’únic ball que coneixíem. Entràvem al Zeleste de Plateria sempre que el porter baixava la guàrdia, això si, passant abans pel Rodri a omplir els dipòsits amb els seus combinats. El xino era el xino i la policia fotia canya de la bona a la Plaça Reial. La heroïna matava de veritat i la sida era una amenaça llunyana en una Barcelona que tampoc tenia ni idea del que eren uns Jocs Olímpcs. Ni falta que li feia.

“ODIO OBEDECER” és una crònica en imatges i vivències d’un temps, un país i una ciutat. Un recorregut per una música i una forma de vida lligada al punk, el rock i el hardcore a Barcelona durant els anys 80 captat per la càmera de Xavier Mercadé. Un repàs als grups que van posar-li la banda sonora i un record als que van ajudar a construir uns anys intensos.



CASTELLANO:
Éramos
jóvenes, no queríamos a Reagan ni entrar en la OTAN, queríamos tanques
pero de cerveza; la mili era una KK y Nicaragua sería sandinista o no
sería. Hacíamos fanzines, nos divertíamos e íbamos a los conciertos de
L’Odi Social,tomábamos birras a montones en el Kafé Volter y el pogo era
el único baile que conocíamos. Entrábamos en el Zeleste de Platería
siempre que el portero bajaba la guardia, eso sí, pasando antes por
Rodri a llenar los depósitos con sus combinados. El chino era el chino y
la policía metía caña de la buena en la Plaza Real. La heroína mataba
de verdad y el sida era una amenaza lejana en una Barcelona que tampoco
tenía ni idea de lo que eran unos Juegos Olímpicos. Ni falta que le
hacía.

”ODIO OBEDECER” es una crónica en imágenes y vivencias de
un tiempo, un país y una ciudad. Un recorrido por una música y una
forma de vida ligada al punk, el rock y el hardcore en Barcelona durante
los años 80 captado por la cámara de Xavier Mercadé. Un repaso a los
grupos que pusieron la banda sonora a aquellos años convulsos y un
recuerdo a los que ayudaron a construir unos años intensos.

Vols anar a la presentació?

La sopa ja bull

Publicat el 2 de març de 2011 per rockviu

Sopa de Cabra, Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Barcelona), 2 de març de 2011

Fa prop de tres anys que el brou ja es va començar a coure, a cuinar a foc lent (tal i com ja haviem deixat entreveure alguna vegada que altre i una miqueta més aquí), per fi la Sopa ja bull i el proper 9 de setembre podrem fotre’ns un bon banquet al Palau Sant Jordi.

Podeu veure més fotos a aquesta galeria de la web d’Enderrock.

Els 10 (+5) més freaks de 2010

Publicat el 7 de gener de 2011 per rockviu

En un any en el que el llibre “Freaks. La cara oculta del rock” ha estat sense cap mena de dubte la obra mestre literària que tot l’univers mundial estava esperant i que el món de la música reclamava amb insistència des de feia dècades, tampoc està gens malament fer un rànking dels que han estat els concerts més freaks, estrafalaris i extravagants que han passat el 2010 davant la meva càmera (a les dades de cada concert hi ha el link al post original)

1

Genitorturers, La [2] (Barcelona), 2 de juny de 2010

2

El Barrio, Palau Sant Jordi (Barcelona), 22 de gener de 2010

3

Lordi, sala Salamandra (L’Hospitalet de Llobregat), 6 de desembre de 2010

4

Miquel del Roig, c/ Vallespir (Barcelona), 25 d’agost de 2010

5

Kiss, Palau Sant Jordi (Barcelona), 24 de juny de 2010

6

Monotonix, Primavera Sound—Parc del Fòrum (Barcelona), 27 de maig de 2010

7

Mika, Palau Sant Jordi (Barcelona), 8 d’abril de 2010

8

The King Khan & BBQ Show, Primavera Sound-Parc de Joan Miró (Barcelona), 30 de maig de 2010

9

Isabel Pantoja, Teatre Coliseum (Barcelona), 8 d’octubre de 2010

10

El Patito Feo, Palau Sant Jordi (Barcelona), 19 de febrer de 2010

I, com no podia ser d’altre manera, també en teniu cinc més de propina a vull llegir la resta de l’article

11

Tokio Hotel, Palau Sant Jordi (Barcelona), 5 d’abril de 2010

12

Alice Cooper, Sant Jordi Club (Barcelona), 23 de novembre de 2010

13

Los Punsetes, Faraday—El Molí del Mar (Vilanova i la Geltrú), 3 de juliol de 2010

14

Love of Lesbian, Palau de la Música (Barcelona), 29 de gener de 2010

15


Kevin Costner, Palau de la Música (Barcelona), 18 de febrer de 2010

Els 10 (+1) dels 2010

Publicat el 5 de gener de 2011 per rockviu

Tot és ordre i aventura, canten Mishima en el seu darrer disc. I així ha
de ser un concert en directe: que sàpiga sortir-se d’alló que és
previsible, que superi les expectatives, que sorprengui, que ens encengui l’adrenalina i que al cap de
les setmanes, els mesos i els anys es mantingui gravat a la memòria. Si un concert ha de ser molt més que un grup de senyors amb instruments fent un repertori més o menys pactat, aquests van ser, per aquest humil bloc, els millors de l’any 2010 (en el nom de cada grup hi ha el link al post original):

1

La Banda Trapera del Rio, La Rambla (Barcelona), 25 de març de 2010 (i també aquí)

2


Guns N’Roses, Pavelló Olímpic (Badalona), 23 d’octubre de 2010 (i també aquí)

2.1
Actualització de darrera hora (10:24h): Les presses sempre són males
conselleres i a darrera hora em vaig oblidar de posar un dels concerts
que havia d’anar en les primeres posicions. Així que compartint honors amb els Guns deixem
a:

Arcade Fire, Palau Sant Jordi (Barcelona), 21 de novembre de 2010

3


The Dillinger Escape Plan, sala Razzmatazz II (Barcelona), 22 d’octubre de 2010

4


Gorillaz, Festival Internacional de Benicàssim, 18 de juliol de 2010

5


Kiss, Palau Sant Jordi (Barcelona), 24 de juny de 2010 (i també aquí)

6

Roxy Music, Festival Sònar—Gran Via II (L’Hospitalet de Llobregat), 19 de juny de 2010

7

Mishima, Mercè 2010— Plaça Reial (Barcelona), 24 de setembre de 2010

8

Suede, sala Razzmatazz (Barcelona), 26 de novembre de 2010

9

Manel, Palau de la Música (Barcelona), 15 de gener de 2010 (i també aquí)

10


Standstill, Festival Internacional de Benicàssim, 18 de juliol de 2010

I un bonus track a vull llegir la resta de l’article

11

Chris Isaak, L’Auditori (Barcelona), 30 de juny de 2010

12

Monotonix, Primavera Sound—Parc del Fòrum (Barcelona), 27 de maig de 2010

13

Rufus Wainwright, Gran Teatre el Liceu (Barcelona), 11 de maig de 2010

14

Za!, 11a Fira de Música al Carrer—Vila-Seca, 8 de maig de 2010

15


Richard Hawley, sala Bikini (Barcelona), 16 de febrer de 2010

Una miqueta d’spam nadalenc

FREAKS. LA CARA OCULTA DEL ROCK (Quarentena Ediciones)

S’acosten un dies en que toca fer amics invisbles, cagatió, pare Noel, Santa Claus, regals de Nadal, innocentades o simplement quedr com un rei la Nit de Reis. Sabeu quin regal ha d’anar sens falta? Està clar que una còpia de FREAKS. LA CARA OCULTA DEL ROCK no us pot faltar. Un fantàstic llibre que el podeu trobar a les millors llibreries del món mundial (FNAC, Abacus, La Casa del Llibre) i a les botigues de discos del carrer Tallers, entre molts altres establiments.

Què hi trobarem a FREAKS. LA CARA OCULTA DEL ROCK? Doncs aquí en teniu una petita mostra i entre altres preciositats hi trobareu fotos i històries de:

RAMMSTEIN

ALICE COOPER

EROCKTICA

FLAMING LIPS

KISS

GWAR

LAS BURRAS

HAUNTED GARAGE

JIM JONES CIRCUS

JOSMAR

MARILYN MANSON

LOVE OF LESBIAN

MOJINOS ESCOZÍOS

THE POGUES

SLIPKNOT

TEXAS TERRI

TWISTED SISTER

Va per vos, mestre!

Enrique Morente, Festival Womad — Parc de la Ciudadella (Barcelona), 29 de juliol de 1989

Tothom que em coneixi una mica sabrá que el flamenc i les seves variants no són  precisament una de les meves preferències musicals. Però a Enrique Morente li he guardat sempre un gran respecte per no quedar-se assegut en la seva cadira de fusta a repetir un cop i altre cop els mateixos pals de flamenc.

Ell també va saber posar la seva veu en el necessari suport al moviment antiglobalització (va actuar l’any 2002 al Sot del Migdia juntament amb Manu Chao, Xavier Ribalta, Cheb Balowski i altres) i va unir forces amb Lagartija Nick o Los Planetas per que, sense sortir de l’ortodòxia, el flamenc donés un necessari pas endavant i s’obrís a altres públics.

A la foto, en la primera i única edició dels Womad celebrat a Barcelona en el que va compartir cartell, entre altres, amb Etta James i Van Morrison.

 

Història certa dels set cels

Crystal Fighters, Fàbrica Damm (Barcelona), 4 de novembre de 2010

Deixeu-me que avui converteixi Rockviu en un egobloc… bé, una miqueta més encara del que és habitual. Durant aquesta primera setmana de novembre s’han publicat tres obres que considero cabdals per entendre el moviment musical fet des de Barcelona. Tres obres diferents en estètica, pretensions i resultats, però també complementaries i amb un nexe en comú: en les tres hi ha fotos meves fetes en el darrer quart de segle, centenars d’imatges per escriure la història.


Del Ruta 66 especial 25 aniversari ja en vaig parlar fa un parell de posts. Si encara no el teniu no se a qué espereu a anar corrent al quiosc més proper per pillar-la.


La sala Razzmatazz porta ja deu anys en actiu. Reconec jo sóc dels que encara es refereix a ella com Zeleste, tants anys de concerts deixen una petjada inesborrable al subconscient. Al llibre que la mateixa sala ha editat recollint el bó i millor del que ha passat al local del carrer Almogàvers hi trobareu un bon grapat d’imatges de concerts també enregistrats al subconscient de la ciutat: des d’Oasis fins Coldplay, Nashville Pussy, Calamaro, Social Distortion, Steve Vai. Elvis Costello, Strokes, WASP, Suede, Blur o Lordi, tots junt i ben mesclats. La foto que obre aquest post correspon a la presentació que es va fer ahir d’aquest llibre.


Però la joia de la corona és “Que pagui Pujol!”, un recorregut emocional i emocionant al punk i els moviments social de la Barcelona dels 80 escrita per Joni D. Una vomitada de dades i imatges amb les que molts vam crèixer i aprendre de la societat que ens van deixar a la primera generació que vam passar l’adolescència sense Franco. Un dels detalls que més m’ha sobtat ha estat veure publicada en el llibre una carta que ni jo recordava haver-li enviat al Joni l’any 1984. Un missatge en una càpsula del temps en el que el meu jo del passat  saluda al meu jo del present. La podeu trobar a vull llegir la resta de l’article.

Get your kicks on Ruta 66

Un quart de segle als kioscs és tota una mostra de veterania. 25 anys de resistència d’una revista que cal reivindicar i gaudir del seu purisme mes rere mes. Per a mi és tot un honor que el meu nom figuri a la manxeta del Ruta 66 des de fa algunes dècades. Amb ells he aprés i he crescut com a fotògraf i també en el coneixement i aprofundiment del rock and roll més guitarrer i fidel als orígens. Una autèntica escola de rock and roll que es supera en el número especial d’aquesta efemèride, un exemplar d’aquells que cal mimar, llegir amb cura i guardar en un lloc destacat de la biblioteca.

Com a homenatge a aquest 25 anys routiers, aquí os deixo un bon grapat de portades que han fet amb fotografies meves durant aquest temps. Suposo que en faltarà alguna, però aquestes són les que he pogut localitzar en la pila immensa que ocupa mig armari.







Vint-i-tres anys de bola i cadena ? 500.000 VISITES A ROCKVIU

Publicat el 2 d'agost de 2010 per rockviu


Un dia penjo unes fotos de Brighton 64 al bloc, al dia següent m’envia un missatge via Facebook l’Albert Gil (guitarrista i fundador de la banda) i unes setmanes després aquelles imatges formen part d’un Ep en vinil, de tirada limitada d’un concert que vaig viure a primera fila fa moltes llunes amb la càmera a sobre i amb el posat de fan de la banda.

És el bó i millor de tenir un fons de catàleg, mantenir-lo, mimar-lo i digitarlitzar-lo! El millor guardó que podria dessitjar. I això no te preu, no hi ha manera de pagar-me la satisfacció del fet d’haver conservat durant 23 anys aquests negatius i ser útils quan han fet falta de veritat, tenir en el meu poder part de la infrahistòria del pop, el rock i el punk facturat a Barcelona en el darrer quart de segle.

Una il·lusió que m’agrada compartir amb tots vosaltres just aquest mes d’agost en que les 1.300 entrades d’aquest bloc ja han estat trepitjades, mirades, disfrutades, comentades (1.057 comentaris: us podrieu estirar una miqueta més!), clickades i tafanejades per mig miliò d’internautes.

Un cop més: moltes gràcies a tots!


T’ha
agradat aquesta entrada? A què esperes doncs per votar-la als Premis
Blocs Catalunya! (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Un tal jaç

Carles Benavent i Giulia Valle, sala Jamboree (Barcelona), 29 de juliol de 2010

De vegades se’m fa força difícil posar els límits i saber posar el punt final. Ahir deia que havia acabat la temporada, i a mig matí ja estava de nou amb la càmera a sobre fent fotos a un parell de músics.

Anem eixamplant camps i si ja teníem “Enderrock TV”, a la tornada de vacances podrem gaudir a les teles locals del programa “Un Tal Jaç” que s’enregistra a les catacumbes de la plaça Reial, a la mítica sala Jamboree.
I dijous, a l’intimitat de l’espai, es va viure una d’aquestes ocasions en que, si es preparés
prèviament no hagués sortit tant bé com finalment va ocòrrer. Era la primera vegada que coincidien Carles Benavent i Giulia Valle, dues primeres espases del baix i de l’escena jazzística catalana, i la química va funcionar des del primer moment. Quan se’ls hi va oferir la possibilitat de tocar junts, cap del dos va dubtar ni un moment, ella amb un contrabaix que no era el seu i ell amb un baix acústic que estava provant i que gairebé estrenava en aquella ocasió. Junts van parir una petita meravella fruit de la improvització, un  moment màgic només viscut per dos càmeres de la productora, un periodista i un fotògraf. Afortunadament va quedar ben enregistrat i es podrà gaudir a la petita pantalla en breu en les televisions inscrites a Comunicàlia.

I per cert, la sala Jamboree amb una il·luminació addicional millora considerablement.


T’ha
agradat aquesta entrada? A què esperes doncs per votar-la als Premis
Blocs Catalunya!

Yeah, yeah, yeah

Minimal 21, Fnac El Triangle (Barcelona), 7 de juliol de 2010

Jofre Bardagí i Àlex Rexach, Fnac El Triangle (Barcelona), 7 de juliol
de 2010

El quiosquer… aquell vell amic que t’ha acompanyat des de la teva infantesa, des d’aquells anys que per un duro et donava el Mortadelo de torn o el Cavall Fort de la quinzena. El mateix que quan eres adolescent no dubtava en passar-te d’amagatotis algún Lib o algún Clímax i, qui sap si més endavant, algún exemplar de Private degudament desprecintat i amagat dins d’un diari. Aquest personatge que actualment tant en ven un paquet de xiclets com de tabac, una vaixella incorporada a un diari, revistes de dones amb bolsos o sabates de regal o una col·lección en fascicles d’alló més inverosímil.

Sí, aquest senyor tant important en el teu devenir diari, és qui et donarà una de les més grates sorpreses quan vagis a comprar-li l’Enderrock, tal i com n’estic segur que fas puntualment cada primer de mes (a no ser que hi estiguis subscrit, es clar). Quan tinguis a les mans el número cent setanta-set corresponent al mes de juliol, mira-te’l amb carinyo i ves corrent fins a casa pensant que coses així no pasen cada día. Allà a l’intimitat de la llar, treu de manera cerimoniosa el paper plastificat que l’envolta i endinsa els teus sentits en tot un univers de paper i tinta dedicat gairebé en exclusiva als Beatles i la seva petjada a la societat civil catalana. Un número per mirar i remirar, per llegir, explicar i contemplar i per guardar-lo en un lloc especial de la prestatgeria. I si mentre fas tot això poses al reproductor el disc “El Submarí Groc. Tribut català a The Beatles” —encartat a la revista— la experiència de ben segur que serà gairebé orgàsmica. Ja ho sabeu i tot només per 4,95 miserables ecus!

Aquí hi teniu tota la informació completa.

Les imatges d’avui corresponen a la presentació que es va fer ahir a l’efnac de la plaça Catalunya.


T’ha agradat aquesta entrada? Doncs a què esperes per votar-la als Premis Blocs Catalunya!

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu
aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

La cançó de l’estiu

Museu d’Història de Catalunya (Barcelona), 1 de juliol de 2010


De d’esquerra a dreta: Roger Mas, Anna Roig, Quico Pi de la Serra, Francesc Burrull, Jaume Anella, Miquela Lladó i Joan Isaac

Hi ha qui diu que les nits d’estiu a Barcelona són més aviat avorridotes. Potser no estan del tot equivocats però sempre hi ha alternatives com la que ofereix el Museu d’Història amb un seguit de recitals de cançó d’ahir, d’avui i de sempre per posar la banda sonora a l’expo “La Nova Cançó, la veu d’un poble”. Ahir un grapat dels cantautors participants van fer la presentació del cicle.
Aquí hi trobaren un pedeefe tota la informació, horaris, preu (4 gambes) i dies.


Baro Banda, Jardí del Palau Robert (Barcelona), 1 de juliol de 2010

Una altre alternativa perfectament compatible amb l’anterior són Les Nits d’Estiu al Jardí del Palau Robert, commemorant l’Any Europeu de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Ahir la van inaugurar aquesta banda turca. La resta de la programació la podeu seguir aquí.

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs a què esperes per votar-la als Premis Blocs Catalunya!

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Homenatge al mestre Burrull

Publicat el 22 d'abril de 2010 per rockviu

Francesc Burrull, seu Sgae (Barcelona), 21 d’abril de 2010

Demà, a més de comprar les pertinents roses i els necessaris llibres, també us podeu passar pel quiosc per pillar el darrer número de la revista Jaç. Per què? per moltes raons, el contingut d’aquesta revista sempre val la pena. Però la principal és l’homenatge que s’hi fa a Francesc Burrull, peça imprescindible del darrer mig segle de música feta a Catalunya. I per celebrar-ho s’encarta una meravella de disc anomenat  “Homenatge musical als Setze Jutges”, editat l’any 1965 i fins ara mai reeditat en format galeta, amb un so que s’avança unes quantes dècades al que posteriorment s’ha reconegut com a lounge o easy listerning.


Ahir al matí es va fer un acte d’homenatge a la seu de l’Sgae amb la presència d’un bon grapat de músics que han treballat amb ell.


Tres dives: Guillermina Motta, Núria Feliu i Maria Cinta.

Cançons a la vora del pop

Publicat el 13 d'abril de 2010 per rockviu

Maria Coma, barri de Gràcia (Barcelona), 9 de març de 2010

Cada mes hi ha un bon grapat de raons per acostar-vos al kiosc i comprar la revista Enderrock (o Sons o Jaç i fins i tot L’Espectacle). Aquest mes d’abril no podeu faltar a la vostre cita ja que a la revista (a més d’una gran portada d’Els Amics de les Arts d’Ibai Acevedo), s’inclou un dvd amb el documental “Cançons a la vora del pop” dirigit per Eloi Aymerich i produït per Joan Salicrú. Protagonitzat per Manel, Els Amics de les Art, Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien, El Petit de Cal Eril i Maria Coma es transforma en una retrat viu i contemporani de l’actual moment de brillantor creativa del pop facturat al país.

I a les imatges, uns moments del rodatge del capítol dedicat a Maria Coma, en el seu estudi del barri de Gràcia el dia després de la gran nevada.