ROCKVIU

Toni Roig / Al-Mayuqa, Centre Artesà Tradicionàrius (Barcelona), 28 de juny de 2005

Soulfly, sala Razzmatazz 2 (Barcelona), 11 de març de 2003

Avui no em ve de gust penjar cap foto ni explicar batalletes, no en tinc ganes.

Ahir ens va deixar en Beto, tot un fotògraf històric dels concerts a Barcelona.

Et trobarem a faltar.

Benavarri (Ribagorça), 18 d?agost de 2007

El Ball dels Salvatges és una representació del segle XIV que fa més de cent anys que no es representava. Gràcies a escrits manuscrits, partitures i fotografies antigues s?ha recuperat enguany a Benavarri (Ribagorça). Tot un poble en moviment, amb més de 150 participants representant aquesta dansa antiga. Divertit, curiós i un punt freak, tot un espectacle encara que patinava en els intents de modernització.

Això si, de l?actualització d?aquest Ball dels Salvatges no se n?ha respectat la llengua original, el català, més que en el nom. I és una pena ja que a Benavarri, a la franja aragonesa, es conserva el català com a llengua pròpia i d’us comú entre el veins, tot i que amb els anys he notat que ha perdut el seu accent propi (uns en diuen benabarrés i d?altres chapurreado, però no deixa de ser català) per acostar-se cada cop més a un tevetresenc vulgar i corrent.

Per cert que Benavarri ha estat el meu lloc de retir estiuenc. Avui ja torno a ser a Barcelona i demà intentaré esgarrapar alguna cosa de les festes de Gràcia i fartar-me de les del meu barri, Sants. Unes festes aquestes darreres que ja m’estan torturant tota la tarda: just davant de casa, a la rambla Badal s’han insta-lat tots els firaires amb la seva contaminació hortera i acústica (de reggaeton en avall).

Les ostres, el embotits, les viandes i les delicatessens així com els
tasts de vins i xampanys francesos de Les Méditerranées van ser tota
una excepció, un miratge en el tracte habitual a la premsa en els
festivals. Però cal matisar-ho i aclarir-ho tot una miqueta. Hi ha qui
pot pensar que estant a la premsa, tens tot el dret a agafar una trompa
com un piano a compte de l?organització, i no és això (tot i que hi ha
gent que ho aprofita).
(…segueix…)

Un festival suposa moltes hores de feina i, en el cas dels fotògrafs, haver de córrer d?escenari a escenari carregats amb tots els estris, càmeres i objectius. Poc que paguen(m) a les revistes especialitzades, haver d?esquitxar la mosca suposa reduir considerablement els pocs beneficis que puguem treure.

Hi ha festivals al cor de Catalunya on en ple estiu i sota un sol de justícia si demanes algun tícket a l?encarregat de premsa aquest et tracta com poc més que un alcohòlic, en que si t?acostes a un camerino ets tractat com poc menys que un lladre, mentre que si aprofites l?amistat amb algun músic per demanar-li una cervesa o una simple ampolla d?aigua ja sembles un pidolaire. En aquesta mena de situacions de vegades tenim la gran sort de la companya Roser Ortiz i de la seva fantàstica motorhome amb una nevera que anem omplint diàriament en el súper més proper.

Hi ha diverses tipologies de barres i espais per premsa als festivals de Catalunya. N?hi ha que opten per la barra lliure de cerveses i aigües però que no es poden treure a la part del públic; altres juguen a la lliga dels tíckets administrats per encarregats de premsa; d?altres redueixen lleugerament el preu, i uns pocs ni ho tenen en compte i passen de tot. I a Les Meditérranéennes hem tingut tota mena de vins de la regió, una barra de Ricard on també servien cubates, cambreres amb safates d?embotits, ostres i fruits del mar i cuiners preparant carn rostida, però costava déu i ajut trobar una cerveseta fresca sense haver de passar per caixa.

I, repeteixo, que ningú pensi malament: en el darrer Senglar Rock en un control d?alcoholèmia a les 3 del matí vaig donar un resultat de 0,09.

——————————————————-

Això no s?acaba aquí. Al setembre que ja s?acosta ja puc anar preparant els objectius per l?Acústica de Figueres, l?Altaveu de Sant Boi, les celebracions de l?11 de setembre, potser el Mercat de Música Viva de Vic i el BAM i la Mercè barcelonines. També Serrat & Sabina, Police i uns quants més que aniran caient.

Estadi Olímpic Lluís Companys (Barcelona), 20 de juny de 2007

Esperem que res s’esguerri, que Jagger es quedi lluny dels aparells d’aire condicionat i que Richards no faci l’animal més del necessari. Ens deuen el concert de l’any.

De totes maneres jo no em creuré res de res fins demà quan a les 10 de la nit sonin el primers acords d’"Start me up" i les nostres càmares comencin a treure fum.

Serà la sisena vegada que els veuré i encara em poso nerviós.

Ariel Santamaria, Senglar Rock (Lleida), 30 de juny de 2007

I ara, què?

Billy Bragg, Plaça del Rei (Barcelona), 19 de setembre de 1997

Amunt els pàries de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
el proletaris cridem guerra,
tot el món és de guerra un clam.

(versió de Maria Aurelia Capmany)

Al Tall, L’Espai (Barcelona), 26 de febrer de 2005

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d’ella governeu.

La Trinca, Restaurant El Xalet (Barcelona), 19 d’abril de 2007

Patata patatera!

Quatre cd’s, un llibre i un dvd… quantes neurones dormides se m’activen!

Quimi Portet, bar L’Ascensor (Barcelona), 18 d’abril de 2007

Si, s’acosta Sant Jordi i tots els mediàtics van corre-cuita a presentar els seus llibres. Aquest any però, és especial per la participació de Quimi Portet a aquesta esbojarrada carrera. L’astre presenta el seu “Diari d’un astre intercomarcal” (Editorial Comanegra), un resum del bo i millor que s’ha publicat i s’ha escrit dins del seu bloc, sens dubte un dels més interessants, amens, instructius i didàctics de la blocosfera catalana.

La presentació als mitjans ha estat memorable, com en els vells temps. A l’hora del vermut, en un bar històric del casc antic, amb tothom prenent l’aperitiu i de regal un fuet del Museu de L’Embotit de Castellfollit de la Roca. Això es subornar a la premsa amb classe i distinció!

Rolling Stones, Estadi Olímpic Lluís Companys, 29 de juny de 2003

Ja corre el rumor per tot arreu que el 19 de juny tindrem a Keith Richards i companyia a l’Estadi, tot i que la seva pàgina web no en diu res i que la de Gamerco (el promotors de tota la vida dels Stones a Catalunya) tampoc. Ens ho haurem de creure o esperar fins l’últim moment? Cocoters i refredats ens van fotre la darrera gira del grup.

Els damnificats que vam patir la cancel·lació en el darrer moment del seu concert a Valladolid l’agost després de la suspensió del de Barcelona el mes de maig, no les tenim encara totes. Però no escarmentem, el dilluns dinou de juny el més segur es que estiguem a la gespa de l’estadi i, si ens agafa en un bon dia qui sap si farem un viatge fins El Ejido el 21 de juny o a Donosti la nit de Sant Joan. Hosti, que aquest dia tinc una boda a Galícia!

De La Soul, Poble Espanyol (Barcelona), 24 de juliol de 2002

L’any 2002 vaig rebre un mail d’una noia francesa que s’acabava d’establir al Casc Antic de Barcelona, i em deia que no entenia com havia pogut fer i publicar a Enderrock i a pàgina sencera una foto de Manu Chao al Sot del Migdia (de febrer de 2002) quan ella no en va poder treure cap degut als contrallums i la deficient il·luminació. Poc després ja la vaig conèixer en persona en un concert de Salif Keita a l’Auditori i, poc a poc, mentre es forjava una bona amistat, ella també va anar creixent com a fotògrafa. Amb els anys ha sabut superar les il·luminacions deficients i els escenaris més exigents.

Han passat cinc anys. No ha perdut l’accent francès ?ni falta que fa, és un dels seus encants? i cada dia va millorant el seu català. A Enderrock la tinc com una col·laboradora de confiança que lliura les feines sense penjar-se i cada cop amb una qualitat millor. Te ull de fotògrafa i això es nota en la seva tasca.

El proper divendres 16 de març Joëlle Gueguen inaugura una exposició al bar Big Bang (c/ En Botella, 7, al costat del carrer de la Cera) amb el bo i millor que ha extret de la seva càmera. Queda clar que és una exposició més que recomanable?

A la foto la Joëlle als peus dels De La Soul remenant la bossa a la recerca de l’objectiu adient.

Avui i sense que serveixi de precedent, trenco la dinàmica d’aquest bloc i no penjo cap foto, ja en faré prou aquesta nit. A canvi teniu aquesta imatge perduda en els racons de la memòria: el primer flyer propagandístic d’Enderrock d’ara fa catorze anys. Algun dia parlaré d’aquells temps heroics. Amb el temps la revista ha millorat en moltíssimes coses, sobretot el logotip.

Ja ho sabeu, avui esteu tots convidats. Hi actuen:

-Jofre Bardagí + Beth, abans de sortir pitant cap a Luz de Gas on Jofre presenta el seu disc
-El galàctic Eduard Canimas
-L’estrena mundial en viu i en directe de les noves cançons de l’astre Quimi Portet
-L’Helena Casas i els seus Conxita, el disc de l’any "Amb lletra petita"
-Fi de festa amb la rauxa de Xerramequ Tiquis Miquis

No hi ha futbol, a la tele no fan res de bo ("House" el podeu deixar gravant-se) i el Meteocat no preveu pluges. Així que no hi ha excusa possible.

Summercase, Parc del Fòrum (Barcelona), 15 de juliol de 2006

Xurxo, et trobarem a faltar i et recordarem sempre. Les càmeres estan de dol.