Coc Ràpid

Els nostres reis allà on conquerien establien una fàbrica de moneda que dugués arreu el seu nom i efígie. Lleis, exèrcit i moneda eren la prova ostensible que aquella terra era terra catalana i que el seu rei era rei català.

Poc temps després que el castell d’Esglésies, a la Vila d’Esglésies, fos conquerit per les forces de l’infant Alfons, fill del rei Jaume II, i tota l’illa de Sardenya, la segona més gran de la Mediterrània, fos patrimoni de la Corona, el rei ordenà que s’establís a Vila d’Esglésies una seca que encunyés la moneda en i amb el seu nom.

El rei atorgà als treballadors de la seca un tractament i privilegis especials  
instaurant-hi un sistema laboral participatiu, paternalista, cooperatiu i amb  prestacions universals de jubilació i malaltia.

Els obrers de la seca eren especialistes en la fabricació de moneda, treballaven amb els materials elementals, sorra, argila, aigua, i làmines de plata i or, les eines eren els forns, martells, gresols, encunys, balances i escarpes…
La seca era un món tancat, endògen i familiar per precaució i per necessitat, tots els que hi treballaven eren parents, només hi eren acceptats  fills i néts sempre que fossin veïns d’Esglésies i vassalls del rei i qualsevulla excepció d’aquesta regla havia d’ésser aprovada pel total dels obrers. Quan un d’ells moria, per malaltia o per accident, es guardava el dia de dol aturant la feina, els companys vetllaven el difunt i l’enterraven.

La feina era dura, l’ambient feixuc i procliu a baralles i disputes entre els treballadors; ho sabem per la diligència reial en establir sancions, suspensió temporal i multes, acordades pels mateixos obrers per a determinades actituds pertorbadores, com:
La sanció per a injúries o pegar amb la mà a un company era 10 dies de suspensió temporal del treball i una multa de10 sous.
Donar una puntada de peu o pegar amb els punys era castigat amb 10 dies de suspensió i 20 sous de multa.
Estirar els cabells o llençar l’adversari a terra era sancionat amb 20 dies de suspensió i 10 sous de multa.
Si hi havia una baralla  a ganivetades amb resultat de sang, 40 dies de suspensió i 20 sous de multa era el càstig.
I si un treballador resultava mort en una disputa era el rei qui feia justícia.

Els obrers de la seca tenien concedit el dret de vaga, amb la preceptiva autorització reial. I d’altra banda els falsificadors o els que cometien adulteri amb la dona d’un company eren expulsats del treball i de la societat de la vila. 

Els treballadors de la fàbrica de moneda tenien el privilegi de gaudir de prestacions socials econòmiques que els asseguraven el mateix salari quan es trobaven malalts o quan eren ja vells per a seguir-hi treballant. La prestació provenia d’una tresoreria formada per aportacions econòmiques provinents de les multes i d’altres fonts.

 
La tenebrosa Edat Mitjana?… La seca de Vila d’Esglésies de l’illa sarda fou creada pels volts de l’any 1325 per un rei català.