El Govern de l’Estat espanyol ha aprovat el projecte de la llei anomenada "de la memòria històrica", descartant-hi anul·lar els judicis sumaris. Entre les nombroses víctimes del franquisme a Catalunya hi ha la del President de la Generalitat, Lluís Companys.
He tingut de sempre opinió radical al respecte, accepto que pugui ser equivocada. No voldria que s’anul·lés el judici contra el President.
No voldria que es tanqués per llei o legalment la ferida ignominiosa, la vull sempre oberta perquè mai no es cregui que ha pogut ser reparada legalment o moral aquella mort. Ni aquella ni cap de les altres que la venjança, l’odi, la dictadura causaren.
No puc perdonar, cap de nosaltres no pot fer-ho, només les víctimes poden perdonar el botxí. Només els morts, els torturats, els vexats podrien perdonar .
No vull oblidar, perquè oblidar els morts, els torturats i els vexats és passar amb indiferència una pàgina ja llegida o tancar un llibre o convertir-te en lectora de la pròpia història. I és ,també, tancar en un cercle del passat el franquisme i creure que hem esborrat les cicatrius profundes de les altres ferides , els crims contra la llengua, la història i la dignitat nacional.
No he llegit el projecte de llei, ho faré. Però temo que serà lluny d’entendre’s com la reparació del llarg silenci i l’acceptació tardana de la culpabilitat col·lectiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Completament d’acord. Seria simplement fer una comèdia que no arreglaria res, i apa, a passar pàgina. Però ves per on, el govern espanyol ens menysprea tant que no vol ni accedir a fer aquesta comèdia. Doncs mira quina sort, això és la millor honra per als nostres màrtirs.
Intentant acontentar tothom però no volent emprenyar massa a ningú…
Total, si el PP s’hi emprenyarà facin el que facin, podien haver-ho fet d’una manera valenta i decidida.
Els judicis són el qúe són, i van ser el que van ser.
Ara formen part de la història. I prou. No té sentit anul·lar el de Companys, com no ho tindria anul·lar el de Jesús de Natzaret, o la farsa de judici a Eichmann. La història no canviarà.
Jo el que voldria és:
1.- Que els assassins, els afuselladors i els torturadors siguin coneguts amb noms i cognoms. Que no quedin en l’anonimat sinó que s’exposin a vergonya pública.
2.- Que es tanquin el Valle de los Caidos i la Sala del Asedio de l’Alcàsser de Toledo. O que quedin únicament com a escarni d’un règim criminal, com roman Auschwitz.
3.- Que es parli del franquisme a llibres escolars i documents amb el mateix menyspreu que es parla del nazisme. El franquisme no fou un accident històric: el franquisme és la versió espanyola del nazisme. I així ha de constar per sempre més.
Aquest post m’ha fet pensar, cosa que em costa tant ara que la calor apreta i el cap no el tinc precisament per fe´r-lo rutllar massa.
Ara, comença a ser un clàssic l’estil chamarilero del talant ZP i aquesta llei la propera frustració dels catalans per decret.