Postil·les heterodoxes sobre "l’agredolç català", conegut més enllà de les fronteres com "l’oasi" .
1.Hom diu que el guionista d’en Buenafuente contractat pel PSC-PSOE per a animar el discurs del candidat Montilla es troba ja al límit de la desesperació: l’intèrpret de les seves gràcies és pla, inexpressiu, sense inflexions, un clàssic de l’esquema "subjecte, verb i predicat". Els acudits en la seva boca es dissolen com cubets de gel que deixen el personal en l’estat catàrtic conegut com el de "ni fred ni calor". (Actors, polítics i predicadors en general saben que no hi ha silenci més aclaparador que aquell amb què l’auditori li premia l’acudit ). No sap el Sr.Zaragoza quin és el perfil sociopolític dels seguidors del gran monologaire de Reus?…
2.A can CiU anirem a cal notari, per a enfortir, davant de la ciutadania, la nostra paraula. Confesso que rebé la notícia amb sorpresa rivetejada d’escepticisme però … clar que per a molts catalans una acta notarial és una cosa seriosa (a més d’onerosa). I , ben pensat, potser és una acció més efectiva que explicar sense èxit acudits de"bona- font" als mítings. Ja se sap que aquest poble nostre és poc aficionat a la gresca quan no toca , que les coses de la política són serioses i que les vol clares i la xocolata espessa i no pas a l’inrevés. Cal reconèixer que l’anada d’un programa electoral a la notaria és una novetat, però ull!, té la força d’anul·lar vel·leïtosos incompliments de promeses electorals des del Govern. No hem dit sempre que el programa electoral és un contracte públic amb la ciutadania ?, au !, doncs, el contracte a la notaria. Nogensmenys és també una manera pública d’arraconar del tot el PP a Catalunya i fer tornar a la dura realitat en Josep Piqué ( i obligar Zapatero i Montilla a abandonar el seu paper de "vacuna").
3.En Piqué no es cansa de preguntar-se ell mateix, com si això el lliurés del pecat, allò de "Todo el mundo se pregunta qué hace un chico como yo en un PP como éste ". Però és ell qui sap la resposta i ell sap per què no la dóna …
4.Els duets polítics s’esforcen en demostrar públicament els lligams d’afecte que els uneixen. Ho han fet recentment, amb resultats penosos, Montilla-Maragall (impagable la imatge de la besada d’en Maragall a la calva humiliada del candidat) i Puigcercós-Carod Rovira (flotava a l’ambient l’eco de "tu, quoque…"). No sembla, per ara, que Mas-Duran tinguin programada aquesta representació. Que així sia! …
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bé, suposo que anireu a un dels notaris amics (de l’estil Roca-Sastre, que en teniu…) i us faran un preu d’amic per una escriptura sense cap valor.
Mira, de veritat, això és una pallassada pròpia de campanya electoral. Les promeses electorals, àdhuc les notarials, no són executables als tribunals. Aleshores, no tenen interès des del punt de vista legal.
Molts anys enrere, si recordes, en Lluís Llach va denunciar Felip Gunsales per haver-nos ficat a l’OTAN, malgrat haver promés el contrari. No es va acceptar la denúncia per entendre el tribunal que les promeses electorals no són vinculants ni executables.
És curiós com els polítics us fiqueu amb les accions dels altres, sense adonar-vos-en que els dels vostres partits fan el mateix. Diumenge la nit vaig assistir a un sopar de treball amb la gent d’ERC d’Amposta (no hi milito, però els voto). Va assistir-hi en Carod, i va fer broma de les diferències entre Maragall i Montilla, i Duran i Mas, i va obviar les seves amb Puigcercós. Jo ho vaig veure, entendre i censurar. La gent de partit no ho feu això, malauradament. Quant a la relació Mas-Duran, el llibre de Sánchez Llibre en diu de grosses. quant a la relació Puigcercós-Carod, la militància de cada poble se’n ressent (i ells ho saben). quant als socialistes, tant m’hi fa que són espanyols.
Respectats comentaristes, la intenció (no aconseguida, evidentment) era provocar el cànon de lectura irònica, adient amb la intenció (notaria inclosa). Gràcies. Salutacions cordials.