L’autoanomenat Govern "catalanista i d’esquerres" decidí desmarcar-se del Govern de CiU amputant del Departament de Cultura els afers de la llengua. PSC,ERC i ICV acordaren concretar en l’organigrama del Govern el projecte socialista publicat a "El llibre blanc de la cultura a Catalunya" (editor, F.Mascarell, prefaci de N.Serra, pròleg de P.Maragall. Edicions 62,1999. cr. Partit dels Socialistes de Catalunya ).
Cap.3. La cultura i la llengua. " La identificació entre llengua i cultura ha tingut un efecte nociu en el concepte mateix de "cultura catalana" que s’ha vist reduït a les manifestacions culturals que tenen el català com a mitjà d’expressió … L’ús de la llengua catalana com a valor identitari i patrimonial ha fet que la "cultura pròpia" fos identificada massa sovint amb la "llengua pròpia" … Per redreçar la situació, és imprescindible que les polítiques culturals que s’emprenguin d’ara endavant no prescriguin l’ús d’una llengua o l’altra com a punt de partida…"
El Govern tripartit segregà la política linguïstica del Departament de Cultura (PSC) (per a construir sense entrebancs la nova cultura "catalano-espanyola") i la transferí a la Conselleria primera (ERC). La legislatura ha acabat, ja no hi ha lloc en el temps per a celebracions de fets importants.
1906-2006. Centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Qui n’ha sentit parlar ?… El silenci del Govern davant del Centenari ha estat escandalós, oprobiós per a la llengua i cultura catalanes. Ni Mieras, ni Mascarell, ni Bargalló n’han parlat. El nostre petit país pot ignorar i oblidar que l’any 1906, ara fa cent anys, 3000 erudits lingüistes de tot el món es reuniren a Barcelona per a parlar de la llengua catalana, que en aquell Congrés Pompeu Fabra, llavors professor de Química a la Universitat de Deusto, presentà el gegantí projecte de la reforma ortogràfica i fixació de la llengua catalana que aturà el risc de la disgregació lingüística.
Res no ha dit el Govern sobre el fet remarcable, ni un mot. Celebrar des de la nostra més alta institució el centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana hagués estat celebrar l’enlairament de la llengua, la pertanyença a una nació concreta i l’enfortiment de la llengua i literatura dels Països Catalans. I això contraria el projecte cultural socialista , el silenci recorda el tristement famós "… sin que se note el cuidado".
Però aquestes consideracions no són més que petiteses, nimietats personals i provincianes davant del cosmopolitisme "fashion" dels nostres governants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara m’agrades, Carme: fot-los canya! A veure què diuen respecte això aquests sectaris d’ERC que van de tan equidistants i tan d’independentistes.
I malbaraten el valor de la gent que tenen a l’hora de fer les llistes. Entre uns i altres anem ben arreglats.
I parlant de l’article, és realment vergonyós. No se si se’n pot culpar a ERC ja que les han boicotejat més a dins del govern que a fora i de fet fa mesos que no hi són, però de moment no han piulat.
Quina casualitat, tot just avui en el meu bloc parlo del mateix tema.
Els socialistes en nom de l’universalisme deixen la llengua catalana
sota mínims.
Sóc dels qui de bell antuvi no va veure amb mals ulls el govern del Tripartit però tal com han anat les coses…En fi, la realitat s’imposa per si mateixa: amb el PSC no hi ha res a fer. Senyors d’ERC: llegiu-vos aquest article i preneu-ne bona nota.
El centenari 1906-2006 hauria estat en general un moment excel.lent per reprendre l’impuls del primer catalanisme. Impulsar de nou l’esperit modernitzador, europeu, pioner de Prat de la Riba, al Mancomunitat, el Noucentisme i tota aquella llavor del país que avui tenim.
Salut,
Marc Arza Nolla
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com