Coc Ràpid

“La llengua de l’escola a Catalunya és la catalana i és l’Administració competent catalana la que estableix el currículum dels diversos graus de l’ensenyament”. Aquesta afirmació només és possible en un país independent. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i la mateixa ambigüitat de la redacció dels articles que en aquest es refereixen a la llengua a l’escola ho posen de relleu.

No cal donar-li més voltes.

Els jutges del TSJC que han dictat l’ultima interlocutòria, emparats per la sentència del TC i moguts pel seu evident patrotisme lingüístic espanyol, han resolt anul·lar el projecte lingüístic de l’escola en què s’escolaritza el fill dels pares demandants que, en el curs que aquell segueix, té com a llengua vehicular el català. Els jutges esmenen l’opció pedagògica d’un centre i fins i tot es permeten el sarcasme en el seu raonament. La interlocutòria seria grotesca i improcedent si no fos perquè pot servir de model per a d’altres resolucions.

Evidentment l’Administració educativa no acatarà una sentència que intenta forçar una escola a canviar el seu projecte, que d’altra banda és públic i conegut i admès per la comunitat educativa i especialment per les famílies que hi escolaritzen llurs fills i que ha estat elaborat d’acord amb la llei d’ducació catalana. 

I com no és honest ni raonable que des de la política i el Govern impulsem les escoles a convertir-se en objectores lingüístiques, cal que ho faci institucionalment el nostre Parlament i ho concreti el Govern.

Deixem ja d’esquinçar-nos les vestidures. L’any 2014 és a la vora. Declarem parlamentàriament la independència lingüística, fem-ho sense por. La inhabilitació d’un Parlament i d’un Govern seria un tràmit lent, una decisió difícil i escandalosa i impensable fins i tot per al Govern espanyol. I la inhabilitació de tot un poble és impossible.

Som-hi, doncs!.

(I si aquesta resposta sembla improcedent o massa agosarada, res no toquem, diguem “no!” i seguim fent el camí. El curs escolar és a les acaballes i en el proper els tribunals tindran força feina, és el 2013-2014. Podem anar fent boca)