Coc Ràpid

El llatí fou la llengua universal durant segles, ho fou també l’arab com a vehicle literari de cultura i tecnologia, a l’Est asiàtic ho fou el xinès clàssic, al segle XIX el francès es convertí en la llengua de cultura d’Europa , i des de la segona meitat del segle XX  l’anglès és la llengua universal, la llengua de la globalització, el “globlish”. Hi ha 6.000 llengües vives parlades al planeta i només 600 escrites, poques en sobreviuran i les que ho faran seran versions simplificades de les velles llengües.

L’anglès global , “globlish”, és la llengua parlada per un de cada tres habitants del planeta, dia rera dia  se simplifica perquè es corromp,  apresa per adults i transmesa per aquests a parlants joves. És el cicle vital i tranformador d’una llengua viva, escrita i parlada.

La tecnologia de les comunicacions està imposant una nova llengua “escrita” , simple, directa, representativa, una forma tridimensional d’escriure, més multisensorial i polifònica que l’escriptura tradicional romana sobre el paper o la pantalla, “l’emoji”, una creació i paraula japonesa que significa “paraules pintades”. L’emoji s’escriu amb una simple pulsació sobre una tecla, pot ésser un missatge-símbol, una emoció, un objecte … , el nou llenguatge va més enllà de l’emoticó, pot ultrapassar les emocions i les declaracions d’amor i els aplaudiments i el rebuig, va camí de convertir-se en un nou llenguatge global, empobrit i primitiu, infantil, sense normes ni complicacions de cap mena, sense bellesa, sense parla, una llengua complementària muda. Una llengua que s’escriurà amb un sol dit, “digital” i colorejada.

L’existència d’una “Emojipèdia” és un senyal fatídic de l’era emojítica. 

(NB. Fins i tot el cóc ha caigut en la temptació de l’emojitis i ha pecat )

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!