El curriculum de l’ensenyament secundari, atapeït d’assignatures- un ventall de sabers inconnexos-, no permet que tot l’alumnat adquireixi les habilitats en llengua anglesa requerides, aquells que les tenen les han adquirides per altres mitjans complentaris -escoles privades, professorat particular, estades a l’estranger-, el cost econòmic dels quals és vetat a gran part de les nostres famílies.
Res no ha dit el conseller Mas Colell sobre com s’instrumentarà la nova exigència lingüística :
Totes les carreres universitàries inclouran en el pla d’estudis els crèdits suficients de llengua anglesa per a aconseguir l’objectiu volgut?, els nous crèdits, d’haver-n’hi- encariran encara més per als usuaris el cost dels estudis?… O bé,
L’estudiant haurà d’assumir el cost d’aprendre la llengua anglesa pel seu compte, fora de la Universitat?, hi haurà beques suficients per als molts estudiants que necessitin l’ajut econòmic?…
Que els graduats universitaris parlin i escriguin en anglès amb suficient facilitat és un objectiu desitjable i exigible però aquesta exigència no pot establir-se sense l’estructura socioequitativa necessària que eviti que la Universitat es converteixi en una institució elitista, no per l’exigència de la qualitat acadèmica dels estudiants sinó per la del capital econòmic de llurs famílies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
– l’anglès ja no està entre les tres o quatre llengües més parlades del món.
-Internet té molts recursos de traducció instantània (em resisteixo a dir-ne on line).
– la bibliografia especialitzada en llengua anglesa pot ser excel·lent per a la tècnica.
– per a ciències més teòriques, hi ha una altra llegua europea i una altra que ho és en gran part, més aptes (estic pensant en dues en concret que han produït una filosofia i una física teòrica i unes matemàtiques impressionants i no són d’òrbita anglosaxona).
– per a arquitectura -deixeu-me presumir una mica- tenim una tradició magnífica a Catalunya; en tot cas, potser els arquitectes haurien d’aprendre català i fer una estada obligatòria a Barcelona.
– El castellà, en aquest moment, ja és força més parlat que l’anglès ( a Nova York quatre dels 10 canals de televisió són en aquesta llengua i no n’hi ha cap d’altra d’estrangera al metro ni a cap altre servei); la tendència, a més a més, és claríssimament de pujar molt més: els estudis demogràfics i lingüístics ho mostrren clarament. I té una tradíció literario-cultural -no tot és la tècnica- que “no se la salta un marciano” (també és difícil de trobar en l’òrbita anglosaxona).
– He procurat dominar l’anglès i llegir-lo cada dia, i els meus fills el dominessin encara més perquè, de fet, hi treballen, però a més a més de les altres llengües a què m’he referit.
– L’anglès és una llengua preciosa que té una colla d’aspectes admirables, com totes -no n’hi ha cap d’absoluta o perfecte per a tot-, però pretendre que tot s’hi ha d’assimilar és d’un servilisme indigne: no a una llengua -ja he explicat les raons- sinó als rics, que són els qui la parlen: en això sí que tenen una majoria.
– El català -com qualsevol altre llengua- és suficient per a qualsevol coneixement profund de qualsevol tema; i especialment indicada -també com qualsevol altra llengua- per a algun en concret.
Tot això, tot i que és veritat, ho afegeixo al que has dit, que és -penso- determinant.
Ara, aquests, què faran? Obriran academies per apendre l’anglès? De segur que ja les tenen obertes. Espero que no augmentin el preu de les matricules i els cursos… se’ls veuria massa el llautó, però dubto que a aquestes alçades tinguin vergonya els nostres governants.
Sobre la “imperiosa necessitat” de saber anglès, què ens volen fer creure, què si hi ha atur és degut a la manca de coneixements d’anglès? Laboralment, trobo que hi han més raons per apendre xinès mandarí que no pas anglès… De segur que hi han estudis científics que avalin tal afirmació; estudis científics fets a Xina, de segur.
Atentament