L’excel·lència és aquella qualitat positiva que fa sobresortir una persona per damunt de les altres, com no és generalitzable ni comuna és força excepcional en tots els contextos socials. L’esforç no és una qualitat sinó una actitud personal que per ella sola no té efectes, necessita d’altres accions i entorns afavoridors.
Molt s’ha parlat de la Llei Wert i el tractament de la llengua catalana i molt poc del model de societat que hi propugna, un model basat en l’èxit i el fracàs de l’alumne, amagant-hi volgudament que l’èxit és condicionat en gran manera per l’entorn familiar socioeconòmic. Això últim és el que ha posat evidència Wert en les seves escandaloses declaracions sobre l’increment del llindar de qualificacions per a obtenir una beca per a cursar estudis universitaris : l’alumne que sense recursos econòmics s’esforça i és intel·ligent però no arriba al 6,5 ha de fer d’altres estudis potser però no universitaris. La conseqüència que no ha verbalitzat és: els qui ni s’esforcen ni són prou intel·ligents i obtenen un 5 però tenen recursos econòmics aquest seran alumnes universitaris.
Wert no només personifica la ideologia del PP, la concreta. L’educació deixa d’ésser el motor de l’ascensor social.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En tot cas, res té gran importància: si fa o no fa, on trobarem/ran l’espai on guanyar les garrofes serà als casinos, llocs on molts hi deixarem/ran les garrofes malguanyades. I quant els casinos deixin de fer la seva funció social que els legisladors han previst (recaptar diners al cost que sigui, tant els hi enfot la moral i la sanació de la gent), serà hora de permetre l’apertura dels prostibuls infantils! Però els hi dono una idea millor: els prostibuls que hi “treballin” les parelles i la descendència dels cafres que ens legislen… El morbo -diuen- fa moure les masses.
Com deia la cantant: “Anèm bé per a anar a Sants!”.
Atentament