A la Seu vella ressonaren el dissabte mots i cants i puntejat de danses per a recordar, celebrar i prometre que “érem, som i serem”.
Fou un feliç, emotiu i sobri inici de la commemoració dels fets que culminaren l’any 1714 i la proclamació solemne que tres-cents anys més tard els catalans decidirem el nostre futur.
A la Seu de Lleida no hi eren tots, la seva absència fou un menyspreu a la memòria col·lectiva.
Dono gràcies per poder viure aquests temps i veure com teixim l’estel sobre la senyera dels quatre pals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La societat civil es mou i algú, encara, vol posar pals a les rodes.
Catalunya i Llibertat