Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

15 d'abril de 2014
2 comentaris

El quid del mapamundi

Capturar el món sobre un pergamí o un troç de roba, de”mappa”, ha estat una obsessió de l’home, una mostra del seu poder; la seva història explica les creences, cultures, somnis i supèrbia dels pobles dominants.

El Nord i el Sud del mapa són jeràrquics i convencionals, la grandària geogràfica s’identifica amb la política, la perspectiva respon a interessos i la força de la representació simuladora durant segles ha estat tan gran que ha conformat la nostra manera de veure el món geogràfico-cultural i polític.

No sempre el Nord ha estat situat al capdamunt dels mapes, els antics egipcis hi situaren el Sud, també els xinesos i els àrabs per influència d’aquests; és al segles XIV i XV, els temps dels descobriments i exploracions, quan es veu el Mediterrani com el centre del món, les seves aigües separen els móns arab i europeu i Europa és situada al capdamunt dels mapes pels grans cartògrafs jueus mallorquins, Itàlia es troba al bell mig, quelcom convenient perquè la seva latitud és la de Jerusalem, el centre del món.
El Nord al nord de la representació del món es consolidà al segle XVI per obra dels grans cartògrafs de l’època que seguiren els mapes de Ptolomeu, copiats pels monjos bizantins al segle XIII i publicats i coneguts gràcies a la impremta.

Durant segles no es modificaren els mapamundi. Al XIX  els cartògrafs americans intentaren elaborar un mapa del món en què Estats Units n’ocupés la part central però la iniciativa es desestimà prquè Àfrica hi cobrava una gran importància, ben aviat s’adonaren que trobar-se a l’esquerra dels mapes era avantatjós ja que gran part dels pobles del món llegien d’esquerra a dreta, de manera diferent al món àrab. 

I seguim veient el món com els primers cartògrafs el veieren, com els països dominants ho volgueren. Enguany en fa 35 que l’australià Stuart Mc Arthur publicà el seu mapa del món que trencà la visió heretada, que ens feia més humils i sentir-nos més ciutadans del món. Cal més anys per a acceptar la perspectiva real i abandonar la imposada pels nostres avantpassats europeus.
  

  1. es fa amb premeditació. El quadre geogràfic mental pot estar condicionat pels límits de l’entorn comercial en el que et bellugues i per l’atractiu cultural (Grècis, Itàlia) de certs països, que per aquest fet són també objecte de viatges i visites.
    Molt il.lustratives les dades que aportes. Et segueixo amb fruïció.

  2. Els mapes medievals dits “en OT” (una lletra te inscrita en un cercle) tenien a la part de dalt l’Est, on hi havia el Paradís. Jerusalem era al punt de contacte entre les dues barres de la te. El pal vertical de la te era la Mediterrània, amb el Sud (l’Àfrica) a la dreta i el Nord (Europa) a l’esquerra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!