El Nord i el Sud del mapa són jeràrquics i convencionals, la grandària geogràfica s’identifica amb la política, la perspectiva respon a interessos i la força de la representació simuladora durant segles ha estat tan gran que ha conformat la nostra manera de veure el món geogràfico-cultural i polític.
Durant segles no es modificaren els mapamundi. Al XIX els cartògrafs americans intentaren elaborar un mapa del món en què Estats Units n’ocupés la part central però la iniciativa es desestimà prquè Àfrica hi cobrava una gran importància, ben aviat s’adonaren que trobar-se a l’esquerra dels mapes era avantatjós ja que gran part dels pobles del món llegien d’esquerra a dreta, de manera diferent al món àrab.
I seguim veient el món com els primers cartògrafs el veieren, com els països dominants ho volgueren. Enguany en fa 35 que l’australià Stuart Mc Arthur publicà el seu mapa del món que trencà la visió heretada, que ens feia més humils i sentir-nos més ciutadans del món. Cal més anys per a acceptar la perspectiva real i abandonar la imposada pels nostres avantpassats europeus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
es fa amb premeditació. El quadre geogràfic mental pot estar condicionat pels límits de l’entorn comercial en el que et bellugues i per l’atractiu cultural (Grècis, Itàlia) de certs països, que per aquest fet són també objecte de viatges i visites.
Molt il.lustratives les dades que aportes. Et segueixo amb fruïció.