Coc Ràpid

El degoteig de sentències contra el tractament escolar del català pot convertir-se en un xàfec. Era i és cosa sabuda que cap jutge no contradirà, ni pot contradir, el que establí la sentència del Tribunal Constitucional en els apartats corresponents a l’ús del català en els diversos àmbits : el català i el castellà són les llengües vehiculars a l’escola, les llengües de l’Administració catalana són el català i el castellà, cap servei privat a Catalunya no està obligat a entendre el català ni a atendre en català, cap ciutadà català té el deure de saber la llengua catalana però tots són obligats a saber la llengua castellana.

Les conseqüències de la Sentència contrària a l’ús del català són gravíssimes,
 demolidores social i escolarment. El Govern i el Parlament intentaren esquivar-ne els efectes a l’escola amb la LEC, la Llei d’Educació, el paper sembla soportar-ho tot però la realitat a l’àmbit de la justícia no; la LEC no forma part del bloc constitucional però les sentències emeses pel Tribunal Constitucional  sí que en formen, com també els Estatuts autonòmics.

Les últimes interlocutòries emeses pel Tribunal Superior de Justícis de Catalunya  han interpretat el castellà com a “llengua vehicular”de l’ensenyament segons l’esperit ideològic del Tribunal Constitucional i de la família que exigeix la igualtat de tractament de les llengües catalana i castellana, han menyspreat greument l’autoritat del Govern en dirigir-se directament al director del centre, han donat empara a la demanda d’una sola família en contra de l’opció de totes les altres i s’han arrogat el paper del Departament d’Ensenyament, del claustre de professors de l’escola i del mateix Consell Escolar en obligar el centre a establir un determinat projecte lingüístic i una nova organització curricular.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet quelcom inaudit, ha establert per una interlocutòria el que només es pot fer per un decret del Govern
desenvolupant un article de la LEC. El Tribunal no ha considerat l’esperit de l’Estatut ni el de la LEC i ni tan sols ha observat la realitat social.

Les interlocutòries no només són un disbarat i un afront a l’escola i al Govern i al Parlament  sinó un precedent jurídic gravíssim que previsiblement convertirà aquestes gotes d’avui en un xàfec. I malgrat la gravetat del fet cal que ens mantinguem tranquils i ferms, que defensem amb serenor i intel·ligència la nostra escola i la supremacia de la nostra llengua. Saben que no caminem cap  enrera sinó cap endavant.