Coc Ràpid

Passa una enquesta d’urgència a coneguts i conegudes d’edat granadeta i cultura universitària estàndard, gent llegidora de novel·les i diaris, alguna, fins i tot, seguidora de “macs” i d’altres eines.
L’enquesta té un sola qüestió: “significat de fressa eixordadora ” .Totes les respostes han estat en blanc o errònies, algú pregunta “no serà frase…'”, d’altre  hi escriu “sinònim de maduixot madur“…

L’expressió  “fressa eixordadora” formà part de la prova de competències en llengua catalana a què s’ha sotmès l’alumnat de sisè curs de l’educació primària, nens i nenes d’11 i 12 anys. Les qualificacions obtingudes en la prova no han estat, sembla ésser, suficientment satisfactòries.

El Departament d’Ensenyament ha explicat que en determinades escoles , les ubicades en barris socialment desafavorits , els mestres no tenen prou cura del llenguatge culte (!) i que d’ara endavant això es corregirà.

Ella prefereix no comentar-ho, però de manera dissimulada, d’amagatotis i perdó, ha obert el diccionari de la llengua catalana de l’IEC, que és el seu llibre de capçalera, hi ha cercat el significat de les paraules en qüestió i s’ha autoimposat de substituir “aquest soroll em fa mal a l’oïda! ” i “oh!, quin soroll!” per “Oh!, quina fressa eixordadora!”.

L’altra paraula de quê els nanos d’11 i 12 anys havien de saber el significat era “tirallongues“…

Suspesa. Incompetent lingüística. L’autoestima per terra.