Fa uns dies , pocs, Daniel Barenboim dirigí la West-Eastern Divan Orchestra a un lloc de les comarques gironines amb un programa dedicat a la Novena Simfonia de Beethoven. Els crítics han posat de relleu (com és habitual) el final coral de l’obra, "l’Oda a l’alegria". Voldria fer esment al valor polític de l’Oda, no pas perquè sigui l’himne de la Unió Europea i simbolitzi el somni de l’Europa unida sinó per la història de la composició.
La Novena no correspon a l’obra d’un geni difícil i torturat com es diu que fou Beethoven ; el compositor va voler fer una obra patriòtica i la construí de tal manera que culminés en el moviment que traduïa en música el poema de Schiller. És , l’Oda , un cant patriòtic, nacionalista, popular, com l’himne de "la Marsellesa", i així s’entengué. Fou l’emblema de la Internacional liberal i, també, l’himne nacional de Rodèsia. Als Jocs Olímpics de 1956 (30 anys abans de la reunificació alemanya) els atletes de l’Alemanya de l’Est i de l’Oest s’uniren amb l’Oda com a himne. L’any 1989, en Leonard Bernstein la dirigí la diada de Nadal per a celebrar la caiguda del mur de Berlin i fou llavors quan substituí, de manera al·legòrica, la paraula "freude"("alegria") per "freiheit" ("llibertat"), i així l’Oda a l’alegria es convertí en l’Oda a la llibertat.
I malgrat que l’Oda s’interpretà per dues vegades, els anys 1937 i 1942, per a celebrar l’aniversari de Hitler, el geni de Beethoven sortí incòlume de l’associació amb el III Reich, el que encara no ha aconseguit la música d’un altre geni, Wagner.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Beethoven no fou un geni torturat llevat del temps que li corsecava fer-se càrrec que estava quedat-se sord. Fins i tot era una persona amb humor, a "La insoportable lleugeresa de l’ésser" en un moment determinat ens expliquen com d’una anècdota còmica va crear el seu qaurtet op.135.
I això dels músics alemanys i els nazis…és absurd. A mi em recorden certes actituds infantils (si votes així ets que ets del PP) de certs polítics.
En Wagner va opinar, fins i tot escriure, molt contra els jueus.
Voldria aclarir que basicament ell es referia a questions musicals, escribint contre els que tenien una altra opinio, que resultava que eren jueus.
Però les seves paraules fóren molt bèsties.
En Barenboim ha aconseguit dirigir Wagner a Israel.
Hi ha qui ha estat capaç d’escoltar els fets (la música) a pesar de les animalades polítiques d’en Wagner.