L’article 10 de l’Estatut estableix que "la capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona", certament ho és. Però és Barcelona la capital de la nació catalana ?.
El socialisme l’ha volguda cosmopolita, sense arrels, sense lleialtat ni compromís vers la nació. Barcelona, "la botiga més gran del món", és coneguda arreu com la ciutat espanyola més cosmopolita; en els reclams turístics la veiem situada al nordest d’Espanya, remarcada sense marca catalana.
Ara, el cosmopolitisme oficial sura en el buit i la gent "guapa" que governa l’Ajuntament de la capital de Catalunya cercant un nou concepte ha fet la gran troballa: Barcelona mestissa.
Fou en Ferran Mascarell, abandonada la fesomia Lang (massa verda o massa alta), qui inicià la nova cultura. La gran rua de Carlinhos Brown pels carrers de la ciutat ( amb la imatge alegrement bellugadissa del senyor Alcalde mogut pel ritme brasiler), la percussió i els bongos als parcs, i enguany, per la Festa major, s’anuncia el gran Festival Sudamericà.
La música mestissa s’eleva a categoria sociològica: música, cultura i societat mestisses.
S’amaga, sota la capa de fals exotisme, que la cultura d’un poble lliure no és mestissa, que el mestissatge és l’efecte de la colonització i la derrota i s’oblida que la cultura, per la seva naturalesa, és una construcció social sempre intercultural.
La Barcelona mestissa pot ésser l’inici d’un vergonyant programa político-cultural en què la cultura catalana ja no ho sigui, en què es negligeixi que la cultura catalana en la trama comuna mil·lenària ha entreteixit les diferències duradores.
Res no pot ja sorprendre. Barcelona no ha estat capdavantera de la nació, no ha exportat amb orgull la seva capitalitat, per raons ideològiques o simplement perquè la casa de l’Ajuntament és davant per davant, com enfrontada, del Palau de la Generalitat.
Diu l’Estatut que la ciutat de Barcelona és la capital de Catalunya, no diu que Barcelona és la capital de la nació catalana. És l’Estatut potser la radiografia de la relació Barcelona-Catalunya ?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bon apunt, com Barceloní puc dir que em sento plenament identificat amb aquesta visió del fals cosmopolitisme.
Estic plenament d’acord amb tots dos.
Per una banda el cosmopolitisme superficial de Barcelona. La manca de lideratge nacional de la capital. La manca de memòria, la practicitat publicitària dels seus dirigents, si, dirigents, perque han transformat la ciutat en una empresa, d’altra banda necessària mutació, però amb una línea de fidelitat que manca a barcelonins i catalans.
Un altre debat interessant és el del mestissatge. Un debat que he mirat de mantenir amb el meu entorn. Mestissatge, realitat o oportunisme?
Què seria del mestissatge sense la pròpia personalitat cultural?
Per què els "amestissats" diuen que són de tot arreu?
Per què fan servir aquesta pluralitat de naixement per agafar les diferències culturals i fusionar-les?
Per què sona tan bé, però és tan buit quan ho analitzes fredament?
Però, això, seria una altra història…
Estic plenament d’acord amb tots dos.
Per una banda el cosmopolitisme superficial de Barcelona. La manca de lideratge nacional de la capital. La manca de memòria, la practicitat publicitària dels seus dirigents, si, dirigents, perque han transformat la ciutat en una empresa, d’altra banda necessària mutació, però amb una línea de fidelitat que manca a barcelonins i catalans.
Un altre debat interessant és el del mestissatge. Un debat que he mirat de mantenir amb el meu entorn. Mestissatge, realitat o oportunisme?
Què seria del mestissatge sense la pròpia personalitat cultural?
Per què els "amestissats" diuen que són de tot arreu?
Per què fan servir aquesta pluralitat de naixement per agafar les diferències culturals i fusionar-les?
Per què sona tan bé, però és tan buit quan ho analitzes fredament?
Però, això, seria una altra història…
Estic plenament d’acord amb tots dos.
Per una banda el cosmopolitisme superficial de Barcelona. La manca de lideratge nacional de la capital. La manca de memòria, la practicitat publicitària dels seus dirigents, si, dirigents, perque han transformat la ciutat en una empresa, d’altra banda necessària mutació, però amb una línea de fidelitat que manca a barcelonins i catalans.
Un altre debat interessant és el del mestissatge. Un debat que he mirat de mantenir amb el meu entorn. Mestissatge, realitat o oportunisme?
Què seria del mestissatge sense la pròpia personalitat cultural?
Per què els "amestissats" diuen que són de tot arreu?
Per què fan servir aquesta pluralitat de naixement per agafar les diferències culturals i fusionar-les?
Per què sona tan bé, però és tan buit quan ho analitzes fredament?
Però, això, seria una altra història…