La maleïda
pol·lució
crema la vida,
terra, aire i mar,
i és un punxó
que ens pot matar.
El vessament
d’un trencadís
petrolier
torna un fragment
de paradís
en un femer.
Un pescador,
que porta dins
d’ell la bondat,
s’ha encarregat
que un dels pingüins
salve el color.
Com una dida
que alleta un nen,
l’home tossut
cuida i atén
el ser vingut
de l’Antartida.
Quan el té net
i pot nadar,
prompte el remet
dins de la mar
per tal que l’au
navegue en pau.
Com un constant
ocell migrant,
el pingüí torna
al sud polar
i allà sojorna
l’estiu austral.
El que en cap cas
s’ha vist abans
és que l’ocell
haja tornat
al lloc on ell
ha estat curat.
Fa unes cinc mil
milles marines
per regressar
al cau humil
on amb mans fines
va ser tractat.
Any rere any,
i ja en van cinc,
fa el dur trajecte
i ell i el company
van repetint
mostres d’afecte.
El mariner
i l’au Dindim
ens han ofert
aquest concert
de vertader
amor sublim.
Són tan magnífiques
les mil carícies
que intercanvien
com les delícies
sempre beatífiques
que al cel s’avien.
La científica
comunitat
es qüestiona
com funciona
esta mirífica
felicitat.
Quan la ciència
no ha explicat
quina excel·lència
els ha ajuntat
queda el valor
clau de l’amor.
Sols qui ha estat
perdudament
enamorat
podrà comprendre
l’agraïment
del pingüí tendre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!