Hi ha lliris de sant Josep al caminal dels ailants. L’olor és una atmosfera de records: Manacor, sant Josepet, el mes de Maria, les roses, els lliris a l’altar, aquell baume, els cants, els silicis, el perfum de les roses.El camp cop en sec tot groc. I després la sega. I uns grans cilindres de
Vet aquí el bell article de Fonalleras a El Punt/Avui. Gràcies, amic lluitador! Plantant cara Ara que n’hi ha que acusen les revistes humorístiques d’haver incitat a l’assassinat – quan, de fet, exercien amb la seva habitual cruesa un dels primers principis de la democràcia: castigar el poderós que fa ostentació del poder, senyalar el
Si l’escriptor és la mala consciència del seu temps, puc aventurar que el cinisme és la mala consciència de la literatura. Per un crui de la porta et vaig veure fugir. Per primera vegada les teves paraules no havien tengut cap ressonància en el meu interior. Vivia en el cor de la irrealitat. No em
EN MEMÒRIA de l’amiga i escriptora Xesca Ensenyat, que va morir tal dia com avui ja fa cinc anys, public aquest text sobre unes Poesies completes kavafianes, un poeta que ella estimava molt. I la record: teixidora de bona literatura, trunyelladora de textos memorables. UN KAVAFIÀ ESCRIU. Som un lector, un fan, un grupi de
UN ESCRIPTOR SINGULAR. Vaig conèixer Colm Tóibín (Enniscorthy, Irlanda, 1955) a Mallorca fa uns cinc anys i em va semblar un home encantador i molt savi. Em va dir que estava enamorat de Barcelona, on havia viscut de 1975 a 1978, que tenia una casa al Pallars Sobirà i que se sentia molt feliç de
La miniatura persa exigeix tant de talent com la capella Sixtina. Dret darrere una columna del fons de l’església, confós entre el genter que m’enrevoltava, assistia a les noces de la dona de la meva vida. Amb un altre. Em semblava viure dins una pintura d’abans del descobriment de la perspectiva. Tot era pla, tot
Recoman el llibre Artistas del siglo XX (Elba) que recull les gloses que publicava D’Ors a La Revista des de 1920 a 1954, seleccionades i editades per Carlos d’Ors.
FITZGERALD: UN CLÀSSIC DELS ANYS VINT DEL SEGLE PASSAT. Als Estats Units veig d’una forma molt clara que cada era té el seu emblema literari, en cada època emergeix un escriptor que esdevé la veu significativa del seu temps. En els anys 1920 del segle XX va ser Francis Scott Fitzgerald (1896-1940), que ens va
PROMENADE. Les coses més comunes poden revelar uns escenaris de passió inesperada. El lleó era allà. Ho puc assegurar de bon de veres. I el vaig mirar d’amagat. El caminal d’aquella possessioneta, Son Gardaig, duia una estora blanca de pètals de flor d’ametler. Hi havia clapes d’argila vermellosa en alguns costats. I el lleó allà.
Defensem Mallorca Mallorca, igual que la resta de territoris dels Països Catalans, es troba en un moment de crisi generalitzada on els ciutadans rebem els continuus atacs perpetuats des de les distintes estructures de poder. Els mallorquins han vist retallats, sous, drets i llibertats. No obstant això, el sector turístic ha presentat xifres rècord els
No és el relat el que importa, sinó el sentiment poètic que ens envaeix quan el llegim. Des d’on som no ho podia veure. Per sort els de ca nostra havien sortit i jo em sentia amb forces per arribar fins al jardí. Si qualcú em trobava tenia l’excusa preparada: he partit a veure
Ha partit de vacances Tadeusz Ró?ewicz, un dels millors poetes polonesos del segle XX.Vet aquí dos poemes del seu llibre Udols d’un llop de paper traduïts per Josep-Antoni Ysern, que fou guardonat amb el Premi Cavall verd de traducció el 2011. SALVAT Tinc vint-i-quatre anys m’he salvat quan em duien a una matança. Vet
Una gravadora no pot enregistrar el renou del blat verd que creix…
PRIMAVERALVull escriure una història teixida d’ecos com si fossin les irisacions de la coa d’un paó… [Molts d’anys Fono pel Premi Serra d’Or per Climent! Molts d’anys a tos els altres premiats!]
TREBALLEU MENTRE ENCARA HI HAGI LLUM. Un dia de primavera asolellat és per a mi una festa. I si per afegitó no fa vent puc dir que el ciclorama del temps m’acosta a petites felicitats com poder asseure’m a la mig ombra d’un garrover que fa uns quants dies exsecallaren massa amb un llibre ben