Plagueta de Bord

Defensem Mallorca

Mallorca, igual que la resta de territoris dels Països Catalans, es troba en un moment de crisi generalitzada on els ciutadans rebem els continuus atacs perpetuats des de les distintes estructures de poder. Els mallorquins han vist retallats, sous, drets i llibertats. No obstant això, el sector turístic ha presentat xifres rècord els darrers anys en dependre aquest de països emissors que es troben en una situació de creixement. El sector comercial autòcton, estretament lligat al turisme, resisteix amb dificultats ja que, l’afavoriment de centres comercials forans, els imposts estatals de Rajoy i els imposts autonòmics que ha introduït José Ramón Bauzá, representen un fort llast per les nostres petites i mitjanes empreses. El dinamisme de les illes es blasma als indicadors econòmics que assenyalen que la comunitat de les Illes Balears serà la primera de l’Estat en sortir de la recessió econòmica. Enguany i l’any passat la contracció econòmica ha estat menor que a la resta de territoris de l’Estat i per aquest any es preveu un creixement líder dins l’Estat. Amb tot, la societat illenca no es beneficia d’aquest dinamisme. Les Balears són la segona comunitat amb més famílies sota el llindar de la pobresa i l’atur duplica el de comunitats com la basca, amb percentatges que, fora temporada turística, arriben al 30%. Els nostres serveis es troben a la cua de l’Estat i lideram el fracàs escolar o la ràtio de pacients per metge. El creixement econòmic no afecta substancialment als illencs perquè el 48% dels imposts que se’n deriven no retornen ni en infraestructures ni serveis. En aquest sentit podem dir que tenim un Estat que tracta de manera injusta i desequilibrada  als ciutadans dels territoris que en formen part.

A més, aquest Estat injust territorialment és un mer instrument d’unes elits extractives que prioritzen els seus guanys per sobre de cap altre consideració. El sector bancari, ha rebut per part de l’administració pública més de 260.000 milions d’euros pel seu rescat mentrestant, només a Palma, cada dia 4 famílies són tretes de casa seva per no poder pagar la hipoteca. Les mateixes entitats financeres que ocasionaren la crisi i abocaren a milers de persones a la desesperació econòmica, són les beneficiàries de la situació amb repartiments milionaris de beneficis. Aquesta situació d’absoluta injustícia social fa que haguem de prendre part activa de la societat i lluitar des de tots els fronts que tenim al nostre abast per tal de revocar-la. Aquesta crisi econòmica ha estat utilitzada pel govern com la justificació principal pel desmantellament del sistema públic de salut i educació, donant pas així al fenomen de la privatització i l’elitització dels serveis bàsics.

Les dones han estat un dels col·lectius més afectats per aquesta situació global, amb un percentatge d’atur i un risc d’exclusió social més alt respecte a la població masculina. En aquest sentit, el govern està a punt d’aprovar la contrareforma de la llei de l’avortament, que en el cas que s’aprovàs convertiria l’Estat espanyol amb un dels Estats més restrictius d’Europa davant el dret de les dones a decidir sobre el propi cos. De fet, l’Estat s’assimilaria a països d’Àfrica i d’Amèrica Llatina on els drets de les dones encara no estan plenament reconeguts.

Per una altra banda, des dels darrers anys hem vist un greu retrocés en drets i llibertats dels ciutadans de Mallorca. La llei de símbols és un clar exemple d’aquesta política repressiva que governa des de l’autoritarisme i utilitzant mètodes antidemocràtics amb l’únic objectiu d’arraconar la llengua catalana a les illes Balears, tant a l’administració pública com ens els mitjans de comunicació com a l’escola. En aquet sentit les institucions illenques, contravenen la Carta Europea de Drets Fonamentals pel que fa a la llibertat d’expressió i la Carta Europea de llengües regionals o minoritàries pel que fa a la protecció d’un idioma que és el setzè més xerrat a Europa. Aquesta disposició bel·ligerant només suposa un canvi de formes, al costat de la passivitat de governs anteriors de signe socialista o popular que han evitat que el català s’homologàs en rang legal al castellà a nivell de l’Estat o que fos una llengua oficial en el sí de la Unió Europea.

El Govern de les Illes Balears també ha provocat el rebuig i la mobilització dels sectors proteccionistes després de facilitar l’impuls de projectes territorials amb noves urbanitzacions, complexes hotelers, camps de golf, centres comercials i ports esportius. La nova Llei de Turisme, la Llei de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible i la reforma de la Llei de Costes són l’ariet legal d’aquests projectes, que en molts de casos només persegueixen l’especulació territorial i cobrar indemnitzacions o lucres cessants. La importació de fems d’Europa per cremar a Mallorca i una gestió de residus que va en direcció contraria al reciclatge, la reutilització i la reducció ha generat també una forta oposició al carrer. Per si no bastàs tot això l’any 2010 el PSOE autoritzà les prospeccions petrolíferes a les nostres costes, el que suposa una greu amenaça pel nostre territori contravenint directives europees de conservació d’hàbitats i espècies, i ara el PP manté aquesta espasa de Damocles sobre el nostre territori i la nostra economia turística que té de matèria primera el paisatge.

A més, pel que fa als principals gestors del paisatge, els agricultors, la seva rendibilitat ha caigut un 40% d’ençà de l’any 2000 respecte a l’Estat. Dues terceres parts de les ajudes agràries no arriben als pagesos sinó a grans propietaris i el sistema de cofinançament dels Fons Europeus lligats a la incapacitat financera de la CAIB ens torna a situar a la cua en les ajudes degut al baix percentatge d’execució. A més, la insularitat no compensada i una desregularització salvatge dels mercats enfonsa un sector vital per mantenir l’equilibri territorial a  les nostres illes. Això vol dir que mentre al pagès europeu està sotmès a tota mena de controls, es possibilita l’entrada de productes generats a baix preu amb condicions laborals pròximes a l’esclavatge.

Per tots aquest motius és necessari ser presents a Europa amb una veu que defensi de manera prioritària els interessos dels mallorquins. Una veu d’obediència a Mallorca. Com hem explicat, estam rebent atacs continuats al nostre territori, a la nostra economia i a la nostra identitat per part dels actuals governants. La legislació europea ha de servir per protegir els nostres drets fonamentals, per preservar els nostres espais naturals i per compensar els costos de viure a una illa, però sense cap mena de dubte la millor defensa passa per la sobirania plena de Mallorca i de cada una de les illes Balears en el marc d’un Estat Federal amb la resta de Països Catalans. Per tot això els sotasignats volem donar suport a aquest manifest. Ho fem conscients que defensar Mallorca significa encetar el nou país.