22 de gener de 2010
Sense categoria
5 comentaris
DEMÀ FEIM MATANCES
I la casa ho respira. I estic cansat de preparar coses. I he llegit un llibre de poemes inèdit de l’amic X., un llibre d’aquests que t’ajuden a viure. Quin guster!
I estic cansat d’aquesta setmana dura i plena de replans de petites felicitats. I tenc una sonada. I fa fredor i humitat. I la plagueta esdevé un lloc atacat de ressons d’amistat.
[Foto: dibuix de Marc Vicens de la plagueta Menjar blanc]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi em sap greu per la bèstia, però…
Menys parlar de matances i més convidar a sopar (de matances).