Uh! Bon dia tothom. L’istiu ja refresca, si més no aquí dalt, i s’ensuma la tardor.
És per això que la cuca passa de la vida a la mort i i es distreu
escrivint. L’objectiu és aclarir-li al Xavier Mercader el perquè de la
impossibilitat de preveure la desfeta de la plaça del Sol a la vila de
Gràcia (per a més informació, adreceu-vos al seu endebloc, Rockviu).
Hi ha grups que assagen molt i fan espectacles milimetrats, d’aquells
que et deixen impressionats, on el marge de maniobra segons el dia és
redueix al mínim per tal de anul·lar l’error. Bé, és una opció.
Però n’hi ha una altra. Jugar a futbol, o a pilota o fer castells, tot
fent música. Establir unes mínimes normes per jugar i llençar-se a la
piscina. Hi haurà moments lamentables, d’altres de gloriosos, coses
d’anar fent, d’altres que grinyolen, i sobretot, el calibrar-ho serà
ben subjectiu, tret , al meu parer, magnífic. Magnífic i difícil de
pair perquè la suposada perfecció ens està deixant sense oxigen, podem
arribar a perdre el perquè estem fent un ball, per a qui, on….
Vaja, que el que et vull dir Xavier, és que …tu t’imagines un
futbolista avisant al fotògraf de que s’està preparant per a marcar un
gol (o per a fer una falta)?
Vinga jovent, fins la propera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Carles,
ara farà cosa d’un any en el concert de The Police al Lluís Companys, la tour manager ens va dir que anéssim al tanto ja que entre la primera i segona cançó el senyor Sting saltaria. Dit i fet, tot mil·limetrat, fins i tot els detalls que semblen improvisats. No cal dir que em va semblar patètic.
I em vaig divertir molt més en el vostre concert de la setmana passada que no pas amb els Police.
Salut!
Xavi Mercadé
Bon dia
Belda, explica que tal va anar el dansàneu d’esterri. I el concert amb Pomada?
Molt bé Carles!Un cop més estic amb tu !
En aquest país on vivim, és molt freqüent sentir-nos maltractats física i verbalment per el país veí i colonitzador a l’hora. Per tant es molt freqüent sentir queixar-se. Però no ens enganyem sr.Mercadé, nosaltres els Catalans també sóm imperfectes. És més qui és qui per decidir el que és perfecte i el que no?
Tal com dius, Carles, opino que la grandesa d’un concert està en la “espontaneïtat” que et brinda el moment, l’espai, i la gent a qui t’estàs adreçant. Probablement el teu públic agraeixi el fet que dos concerts no siguin exactament iguals ni en ordre musical ni en comentaris. Potser així no seriem més que robots de repetició o execució…
Segueix com ara. Per part meva mereixes tot el suport envers la teva feina musical. Cada cop que he assistit a un concert teu ha estat una experiència divertida!
Salut, visca Catalunya lliure i visca en Francesc Pujols.
Molt bon concert el de les Preses
(encara que només vaig veure els últims 3 quarts)!
(I alguna versió garrotxina?: L’Aigat d’Olot, Ball de Sant Ferriol…)
Sort
i
bona música.
i hi succeeix un dels moments més memorables de la música popular moderna catalana.
Aprofitant que divendres sereu a l’Aquelarre, emularà el Marc al Jimmy Hendrix?