Avi Pep

Llegit a la premsa nacional, l’INS la Ribera a Montcada i Reixac, comença el curs lliure de telèfons, i l’IES Arnau Cadell de Sant Cugat del Vallès aplica aquesta experiència des de fa tres anys, i també a la comarcal, l’escola Paidos de Sant Fruitós de Bages, prohibeix totalment l’ús dels telèfons i altres aparells electrònics “personals” a l’aula.

En el primer cas sembla ser que van ser els pares els que van impulsar la idea, i si els seus fills i filles, no portessin mòbils a les colònies?. I aquesta iniciativa va servir perquè l’institut es declares centre lliure de mòbils. Sembla que hi ha qui nomes hi veu problemes, avorriment, baralles … i si parlessin entre elles i ells?

A l’altra centre, el de Sant Cugat, que ja fa tres anys que els estudiants estan a dieta de mòbil, al pati juguen, fan esport, activitats com escacs i tenis taula … i no passa res, diuen que ja no tenen zombis al pati, sinó alumnes actius, i que ara falta traslladar l’exemple a les famílies.

I a casa nostra? a l’escola Paidos, arran de l’augment de l’ús dels mòbils entre els alumnes, aquests es van començar a saltar les normes, cada vegada de forma més evident, de les hores de pati van començar a amagar-se a sota la taula a classe, i de sota la taula va començar a passar a sobre la taula. Els adolescents tenen una addicció molt fàcil al mòbil, i ara, han volgut tallar el problema d’arrel, per això a partir d’aquest curs, els alumnes no podran fer ús del mòbil personal ni de cap altre dispositiu digital personal dins el recinte escolar.

Tenim tres exemples clars, no de l’ús, sinó de l’abús dels mitjans tecnològics per part dels joves, encara que com deia l’altra dia una professora en una entrevista a la premsa, mal anirem i poca cosa farem si els primers que incomplim som els adults, que tenim el telèfon a taula fins i tot a l’hora de dinar en família.

Tan difícil se’ns fa prescindir temporalment, ens moments determinats i situacions concretes, dels mòbils? no es més important i més interessant parlar amb els fills, amb els nets, i que ells en lloc de tanta maquineta, juguin i parlin amb els seus amics i amigues?

Jo sempre he treballat molt amb estris informàtics, ordinadors, telèfons … I la veritat es que actualment el que més satisfacció em dona, es veure com dia a dia el meu mòbil em diu que he disminuït la seva utilització … si, l’aparell en qüestió te una alerta que diu això, però també se que no puc baixar la guàrdia, a la primera de canvi es fàcil tornar a caure en la immersió tecnològica, que es el nostre pa de cada dia. Imatge de natureaddict a pixabay.