Avi Pep

Respirem i pensem.

10 d'agost de 2023
0 comentaris

Reunificar o refinançar

Dues noticies a la premsa en dos dies consecutius, m’han fet posar davant l’ordinador i teclejar una estoneta.

El primer dia parla de la reunificació de deutes, i el segon dia ens diuen que les compres a termini estan en creixement.

Parlem del primer titular, la reunificació de deutes, d’entrada si agafem el significat d’aquesta paraula, vindria a ser “tornar a unificar” la qual cosa no encaixa en el context en el que volem parlar, que es el de “reunificar” deutes. Quan parlem de deutes, d’entrada pensem que els nostres deutes mai havien estat unificats, mai s’han separat, per la qual cosa no cal que ho endolcim, no, els nostres deutes han anat creixent en base a la nostra capacitat de voler consumir sense solta ni volta, nomes perquè toca fer-ho, per que volem tot allò amb que som bombardejats per atiar un consum desbocat, amb la promesa de que aconseguirem el paradís, però sense fer-nos reflexionar quin es el preu que pagarem per aquest miratge.

Refinançament, aquesta es la paraula adient. Arribats a aquesta situació, toca parlar de “refinançar”, significa bàsicament un canvi, una modificació de les condicions dels nostres deutes. Podríem parlar d’alguns dels motius que poden empènyer a una persona a refinançar els deutes: reduir el tipus d’interès o l’import dels interessos que paguem, precisament els tipus estan enlairant-se; unificar les quotes, si les poguéssim pagar ni ens plantejaríem el refinançament; reduir el termini, si parlem de refinançar, no podem reduir els terminis de pagament; ens queda la realitat, al llarg del temps ens hem anat adaptant a comprar bens, serveis i fum a terminis, i afegint una quota sobre una altra, al final ens trobem amb un pilot de quotes que totes afegides, fan que no puguem pagar els deutes, o fins i tot podríem parlar de que amb totes les quotes acumulades, no podem continuar consumin ni fer veure als que ens envolten, que el nostre estatuts es superior al seu. No cal dir que entre mig, hi ha persones, hi ha famílies que l’entorn econòmic lliberal que ens han creat artificialment, les ha portat a tenir una reducció important o fins i tot total dels seus ingressos, aquestes persones no tenen un problema de refinançament, aquestes persones tenen un greu problema de subsistència, ja que no poden fer front ni a les despeses mínimes vitals per malviure.

A la practica, refinançar vol dir agafar tots els deutes que tenim, sumar-los, situar-nos on som, quin es el total de deute que tenim, amb les seves corresponents quotes mensuals, e intentar trobar una sortida a l’atzucac on hem arribat, i això nomes passa per allargar el termini dels deutes. Això vol dir més anys per pagar el deute, allargar el termini per pagar una mica menys mensualment, tot i que actualment amb els tipus d’interès en escalada perillosa, que s’afegiran a la nova quota, ho tindrem que allargar encara més per obtenir una quota assequible a les nostres possibilitats, això si un canvi de feina o de condicions laborals no ha fet minvar els nostres ingressos, situació que també afegiria més carrega a la nova situació financera desitjada.

Si ens veiem forçats a agafar aquesta opció de refinançar, ha d’anar acompanyada de la de deixar d’adquirir bens innecessaris contínuament, ja que si un cop endreçada la nostra situació econòmica tornem a generar nous deutes i noves quotes, dintre poc temps tornarem a estar igual, no, en realitat estarem pitjor, ja que les noves obligacions econòmiques s’afegiran a les acumulades anteriorment, i anirem de mal en pitjor, fins que arribarà un moment en que no tindran solució.

Al proper escrit, ja parlarem de que les compres a termini que estan en creixement. Imatge de geralt a pixabay.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.