Avi Pep

Avui llegia a la premsa un article referent a un llibre publicat per l’economista Miquel Puig, que sota el títol de: “Transicions, algunes mutacions de l’economia catalana en l’horitzó 2050”, ens diu que ara mateix la comunitat, es a dir el nostre petit país, ha de decidir si manté el model que la porta cap als deu milions d’habitants en aquest futur no tan llunya, amb el que implica per a la sostenibilitat dels recursos, i que potser no hi ha alternativa; o potser si, però l’alternativa diu que passa per completar diverses transicions: demogràfica, energètica, aeroportuària, ferroviària , hidràulica, turística i industrial.

Primer de tot, em pregunto si cal visualitzar o pensar en un futur amb aquest increment de població? no es tracta nomes de si ho volem o no, perquè al cap i a la fi el que ens fa posicionar-nos en aquest atzucac es senzillament l’aspecte econòmic, que es prou important, però sovint ens posicionem sense tenir en compte la gran disjuntiva actual, es sostenible?

Aigua, energia, mida de les poblacions, infraestructures … tot això i més es el que ens cal preveure abans de decidir quin país volem. Tenim un sistema econòmic amb un fort impacte de l’oci, sobretot del turisme, turisme que per cobrir la ocupació necessària, absorbeix bona part de la immigració actual, amb oferta de baix valor afegit i amb salari mínim, que tindria que augmentar i això també significaria que eliminaria els negocis poc rendibles. I el més important de tot, aquests nou vinguts s’han d’integrar, cosa que no sempre es fa correctament.

Un creixement desmesurat del turisme, com ha passat fins ara, no es sostenible, no te futur, no ens ho podem permetre. Si, ja se que tots volem viure com ens han explicat que podem fer i que tenim dret a fer-ho, però el que no ens han explicat, o be ho han fet veladament, es que aquest tipus de vida té un preu, un preu que paguem amb la nostra esclavitud, sotmetent-nos a un esclavatge que gira a l’entorn de la cultura de l’oci i el turisme, això la part de la societat que esta en aquesta lliga, perquè hi ha una bona part dels integrants d’aquesta anomenada societat del benestar que no pot jugar a aquest joc que ens han imposat, despertem-nos d’una vegada.

Per exemple viatjar amb avio a preus relativament assequibles, si es cert que els avions contaminen tant, perquè no es fa pagar als que l’utilitzen, la taxa o el cost d’aquesta gran contaminació prou coneguda? potser els bitllets d’avió tindrien que deixar de promocionar-se a 40 euros i amb impostos per contaminació passar a costar 150 o 200 euros … volem un món habitable, o volem un mon apocalíptic com el de les pel·lícules de ciència ficció, ciència ficció?

I això es aplicable a tots els nínxols de prestació de serveis, pensem … es sostenible l’actual densitat de transit a les carreteres? es sostenible mantenir negocis amb contractació de ma d’obra a baix preu? es sostenible continuar construint habitatges quan hi ha milers i milers d’espais buits? es sostenible continuar facilitant l’increment de la quantitat de persones sense feina i sense llar? va, pensem-hi si us plau, i tot i que no estiguem disposats a fer res pel nostre mon actual, per la nostra societat d’ara, tenim fills, tenim nets, i ells no son culpables d’aquesta estupidesa nostra d’ara, imatge de javaistan a pixabay.