Avi Pep

M’entretenia a llegir una noticia en la que s’esmenta que en un petit poblet de la Segarra, hi ha hagut un daltabaix perquè una regidora del poble, diguem que teòricament no situada a la dreta de res, ha tractat amb un representant de la ultradreta, treure a l’actual alcalde que teòricament tampoc esta a la dreta de res, suposem que per canviar el color del partit que mana al poblet en qüestió, o per canviar el o la que mana. El poblet, els pobles són molt més que els seus representants polítics, en aquest cas el poblet es molt més que 7 regidors.

Arribats a aquest punt, sempre es postula la màxima de que tot tipus d’acords i de pactes son legítims, i es veritat, el que els interessats es deixen al tinter, si fos benpensant creuria que ho fan inconscientment, es el fet de que mai, mai es volen donar explicacions al poble si s’han incomplert les promeses que via programa electoral es van fer per aconseguir els vots de la ciutadania. I això ho podeu traslladar a qualsevol poble, ciutat, regió o país …

No se que van prometre, com diu el diari la marca blanca d’ERC, en aquesta població, el que si que hem pogut comprovar arreu de les formacions polítiques en general, es que sovint els mouen motius que no sempre son ni en benefici ni pensant en el veïnatge.

Jo sempre he dit que no necessàriament estic d’acord amb el que prediquen els partits, o els seus representants, possiblement hi ha postulats no admissibles social i humanament, però si tenim una legislació que permet presentar candidatures polítiques si es compleixen els corresponents requisits, els hem d’acceptar, encara que els més extremistes sovint no voldrien competència i pregonen possibles il.legalitzacions. Dit això, perquè els partits no es pregunten oberta i públicament perquè la gent vota el que vota, no tota la culpa la tenen els partits qualificats de xenòfobs i feixistes, no, quina culpa en tenen d’aquesta situació la resta de partits? si no fan la seva feina ben feta, si no fan el que van prometre, es lògic que s’arribi a situacions no desitjades, on queda el contracte amb el poble? com podem els ciutadans fer pagar aquest incompliment? votant cada 4 anys? això es riures dels votants.

Fa anys que hi ha una pregunta llançada a l’aire, al vent, i que ningú vol entomar personalment abans de presentar-se com a salvador de la ciutadania, que te el manar, que te el poder, que la majoria no li fa el lleig, ni l’enfarfega? hi ha qui diu que son els bons salaris que cobren, no sempre es així, hi ha qui diu que hi pot haver un possible intercanvi de favors, tampoc sempre es així, hi ha qui diu que això de sentir-se poderós, això de tenir a les teves mans les decisions importants pel poble o pel país enalteix, enforteix l’ego personal, i que d’aquí es fan actuacions no sempre necessàries, i que sovint es per això que ara sen diu “postureig” i que sempre s’havia dit fer-se veure o fer-se l’important, i es que hom pot sentir-se realitzat, pot sentir-se superior a la resta de mortals, i possiblement creu que pot aconseguir immortalitzar la seva persona en un record plàcid, sobresortint com a salvador d’una societat que sense ell o ella estaria en un declivi constant i fatídic. Polítics penseu-hi, ciutadans reflexionem. Amb imatge de gdj a pixabay.