Avi Pep

Tothom es posa les mans al cap pel darrer informe PISA, primer submergim-nos de ple en aquest oceà de sigles, cada dia n´hi ha més i cada dia sembla que si no parlem en sigles, no es important.

PISA, ESO, OCDE … Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants (com massa sovint passa, les sigles son de la denominació en angles), Educació Secundària Obligatòria és l’etapa educativa una vegada finalitzada l’Educació Primària i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics.

Ara que ja coneixem aquestes sigles per entrar en matèria, centrem-nos amb això de l’informe PISA, és un estudi dut a terme per l’OCDE a nivell mundial que mesura el rendiment acadèmic dels alumnes en matemàtiques, ciència i lectura. Avalua la capacitat dels estudiants per a aplicar els seus coneixements i habilitats en situacions habituals de la vida adulta en àrees de coneixement importants, i la capacitat per a analitzar, raonar i transmetre idees de mode eficaç, així com per a plantejar, interpretar i resoldre problemes en contextos i situacions molt diversos.

En el darrer informe surt que, els estudiants espanyols i especialment els catalans, això d’aquest informe no ho porten, no ho portem gaire be. Ja vaig parlar del PISA en algun anterior article, però el quid de la qüestió es que ja fa diversos anys que el resultat d’aquest informe va de mal en pitjor. Evolució de matemàtiques, malament, evolució de comprensió lectora, malament, evolució en ciències, malament … diana, tots malament.

Després de llegir que en aquest context Catalunya esta instal·lada en la mediocritat, es parla de solucions, suports socials, psicològics i educatius als alumnes; detecció primerenca de les dificultats i acompanyament educatiu immediat; capacitació als professors per ensenyar aprenentatges de caràcter competencial i es considera important treballar bé des de l’etapa infantil per evitar que s’arrosseguin dèficits.

Hi ha una realitat, l’ensenyament cada dia es pitjor, hi ha una altra realitat, els responsables han demostrat la seva total ineptitud per encarrilar una bona educació pels joves, i això no es nomes ara, el mal ja fa temps que l’arrosseguem. El principal problema es la comprensió lectora, normalment es llegeix, malament però es llegeix, es llegeix a corre cuita, com dèiem abans, però difícilment s’entén el que es llegeix; i el problema no es nomes de la quitxalla, no, masses adults tenim el mateix problema, llegim, llegim, però no comprenem el contingut de la lectura.

En aquests tipus d’informe, es parla de referencies numèriques que jo personalment, tal i com he dit en altres ocasions, no entenc, a veure si a Espanya tenim 476 punts en lectura, Suïssa 483 i Islàndia 436, sent la mitjana europea de 475 … i això ens diuen que es dolent, pregunto en referencia a que? a 1.000 punts? a 600 punts? o als 543 punts que te el primer? per cert surt que es Singapur.

La realitat es que el jovent no llegeix, o llegeix malament, i conseqüentment no pot assolir una comprensió lectora adient pel seu correcte desenvolupament. O be els responsables, tots els responsables, tan de la vessant política, com de la vessant formativa i sense oblidar la vessant familiar, hi posem el coll, o el futur dels nostres fills i nets, no es que sigui incert, es que serà totalment nefast.

Els primers informes PISA crec que son de principis de segle, i llevat d’alguna disfunció puntual, la trajectòria dels informes no ha deixat de ser més i més negativa, any rere any. Que pensem fer-hi tots plegats? imatge de laterjay a pixabay.