Avi Pep

Just finalitzar la revetlla de Sant Joan, podem escoltar alguna veu, poques, que critica i qüestiona aquesta fal·lera de fer soroll, perquè al cap i a la fi en la majoria d’ocasions els petards nomes busquen fer soroll, el menys important es l’impacte visual del que es pot gaudir observant al cel de les nostres contrades.

Una d’aquestes veus es la de la periodista i escriptora Llucia Ramis, que en el seu recent article a La Vanguardia, ens fa una bona exposició dels motius que, segons els seus arguments, porten a determinades persones a cremar els seus diners en pirotècnia, i això sense entrar a valorar els riscos d’incendi que actualment comporten aquestes activitats.

Els arguments favorables als petards, son que per un dia, per una estona no fan cap mal, jo els diria que si no fan cap mal, els podrien fer esclatar al menjador de casa seva, i així tots contents, ells perquè podrien fer “pum” amb els petards i podrien continuar cremant els seus diners, i la resta de la gent que no hi esta d’acord, no tindria que suportar els sorolls no desitjats.

També vaig escoltar per la televisió que algú deia que això de fer esclatar petards es una tradició arrelada, i la mateixa periodista diu que també eren una tradició els balls de revetlla al barri, i que tot i que en molts llocs s’han deixat de fer, ningú els reivindica. Jo hi afegiria que no es cert, la tradició al nostre país era fer fogueres als barris i als pobles i que aquestes van ser prohibides per la seguretat col·lectiva i en canvi es permeten el llançament de coets de foc que ningú sap on poden anar a caure.

Al llarg d’aquest escrit, de tan en tan no puc deixar de fer referencia a la Llucia, una opció que proposa es la de que si tanta fal·lera tenen de fer esclatar petards molestos, que les autoritats habilitin àrees controlades dins de zones industrials. Seria una opció, tots contents, els que volen tirar coets ho podrien fer, podrien rebentar-se els timpans i la cartera, mentre que els que ho valoren negativament, podrien viure la revetlla amb tranquil·litat.

Si volem pensar una mica, fem-ho, qui cregui que te el dret a imposar als altres les seves dèries, les seves neures i els seus particulars capricis, que pensi una mica en els avis, els malalts, els infants o les mascotes … i que si aquests fossin els de casa seva, els seus familiars, com actuarien? també farien esclatar petards al seu costat? imatge: pixabay.com