Avi Pep

Les dades econòmiques que afecten a la majoria de ciutadans empitjoren dia rere dia, un IPC de dos dígits, uns tipus d’interès que s’han quintuplicat i uns salaris que tot i la revisió del salari mínim, cada dia son mes insuficients per poder viure dignament.

I darrere d’aquestes quatre dades hi ha una realitat, i la realitat es que la cistella de la compra s’ha encarit molt, es a dir que anar a comprar i poder pagar es mes difícil, entenc que les coses supèrflues pugin de preu, son prescindibles, però les necessitats bàsiques s’han de controlar, les hem de poder pagar, es tracta de la nostra subsistència.

Aquí podríem debatre molt, que son necessitats bàsiques? menjar per alimentar-nos o menjar el que ens be de gust, sempre es una referencia malintencionada i mes quan hi ha famílies que el seu problema es saber quan podran menjar, i això s’agreuja en els casos extrems aquí i molt mes encara en els països anomenats “no desenvolupats” o en “vies de desenvolupament”.

Quan la situació es aquesta darrera, casos extrems, no acostuma a haver-hi problemes amb les hipoteques, hi ha famílies que mai han conegut aquest producte, ni es pot qualificar l’espai on viuen d’habitatge, o ja l’han patit amb tanta duresa que els hi ha canviat la vida radicalment, condemnant-los a situacions que en els anys ”pròspers” mai havien imaginat.

Però parlem una mica de les hipoteques. Primer cal començar sempre per l’ensenyament, anem esperant que la formació dels nostres fills i nets millori, que els hi serveixi per quelcom més que no pas per tenir un títol que no els garanteix res, però si volem que millori hi hem de posar una mica de la nostra part, tan difícil es formar-los en saber com viure i com millorar el seu entorn i la seva existència sense malmetre-ho tot?

Com deia parlem de les hipoteques. Ara, amb les pujades dels tipus d’interès, ens podem trobar en que la nostra quota mensual s’enfila fins a un llindar difícilment assumible. L’exemple que surt a quasi tot arreu, hipoteca de 150.000 euros constituïda a vint-i-cinc anys amb un interès referenciat a l’euríbor més un diferencial d’un punt, fins ara significava una quota de 534 euros mensuals; ara amb les pujades de tipus, les quotes poden arribar a ser de 713 euros mensuals, noteu la diferencia? Això vol dir que les persones afectades, tindran reduïdes enormement les seves possibilitats de comprar productes basics.

Una de les solucions proposades es la d’allargar el termini de les hipoteques vives, el mateix deute a més anys i a un interès superior, això vol dir acabar pagant molt mes d’interessos, i que la nostre inversió en habitatge serà molt mes elevada a la prevista inicialment, i això també vol dir que estarem molts mes anys sense poder disposar de capital suficient per a altres despeses, siguin necessàries o siguin d’oci, perquè no ens enganyem, no podem caure en l’error de reduir quota hipotecaria nomes amb la finalitat de continuar consumint sense control i sense incrementar la cobertura de les necessitats bàsiques. Ja se que ens han explicat que vivim en un món consumista, alguns, n’hi ha molts mes que no poden, però mirem on ens ha portat, mirem quina situació tenim nosaltres o te gent propera a nosaltres.

Allargar la vida de les hipoteques, es una solució molt a curt termini, però sabem quan durarà realment aquesta situació? mentre ho decidim, ensenyem a les generacions futures, que significa estar hipotecat tota la vida. No es plantar un arbre i esperar que creixi tot sol, l’hem de regar, però si no tenim aigua que passarà amb l’arbre? Imatge de mohamed Hassan a Pixabay.