Avi Pep

Encara que amb aquest títol en primera persona sembla que parli de mi mateix, no es així, o si? be tan es, la qüestió es centrar-nos en el fet de que hi ha persones amb un ego tan enlairat, que encara que els demes puguin opinar lo contrari, el cervellet va dient, ni cas als altres tu ets sempre el millor.

Al marge de que se’m pugui incloure en aquest grup de persones, m’agradaria parlar d’una de les darreres i poques dimissions de persones vinculades al mon polític. Tot comença ara fa un any i escaig, o més això mai se sap, amb uns cartells que com a mínim podríem qualificar de “mal gust” quan no de barroers o fins i tot de busca bregues. No cal parlar de noms, al mon polític hi ha de tot a tot arreu, ni tampoc cal concretar el fet en cap formació, repeteixo que hi ha de tot a tot arreu.

La noticia l’he llegit a la premsa, i tot i que parla d’una dimissió concreta, es indiferent, voldria centrar-me en el que es diu. “No ho faig perquè sigui culpable, ho faig perquè crec que és la millor aportació que puc fer a un projecte col·lectiu que s’està esberlant”  a veure, si no es culpable de res, perquè dimiteix? el que toca fer es treballar per fer saltar al responsable i conseqüentment al culpable, no? I quan diu que “no vaig aprovar mai ni aprovaria una acció com aquesta que traspassa els límits ètics” em sorgeix un dubte, tot i no ser  l’instigador de la campanya dels cartells, en el seu moment en tenia coneixement? perquè si ho sabia i no va fer res per aturar-ho, home una mica de culpa si que la té, no? i ara nomes li toca assenyalar a l’ideòleg, artífex i executor de la nefasta campanya.

Però en el fons tot això es anecdòtic, aquesta situació passa a la gran majoria de partits; el problema real, i la noticia en qüestió ho manifesta, es que al partit hi ha “un ambient més que tèrbol i enrarit, en un moment de pugna interna gairebé intestina entre sectors” i quan es diuen frases com “hi ha qui no li importi ni el partit, ni la militància ni la ciutadania del nostre país” aquesta ciutadania, diguem que sembla ser que menystinguda, ens hem de començar a preguntar, si es que encara no ho hem fet, quina mena de personatges volem que ens representin? persones que son incapaces d’entendres, incapaces de posar-se d’acord en benefici de la ciutadania? o hem de reclamar una renovació profunda en benefici del país?

No volem “campanyes habituals brutes”, no volem l’existència de xarxes anomenades “estructures paral·leles” als partits, no se si el dimitit te raó o no, no se si hi ha algú que pretén “controlar-ho tot a l’organització en qüestió i fer-se-la a mida” no ho se, el que si se es que això no porta enlloc i home, que reconeguin que tot i l’esforç que puguin fer, en el fons no ho fan tot be. Imatge de Kyraxys a Pixabay.