Avi Pep

Fa anys, de tan en tan anava a veure algun partit del Barça, molt de tan en tan, fins que va arribar un moment, concretament un partit que el Barça jugava contra un dels cuers de la classificació i van empatar al Nou Camp. En aquell moment, repeteixo fa anys, vaig decidir que per veure les misèries esportives d’uns massa ben remunerats esportistes, no estava disposat a passar més per taquilla. Actualment, a més de no anar al camp, tampoc faig cap passa especial per veure un partit per la tele, que per fer-ho també has de passar per taquilla de la corresponent plataforma digital.

El que voldria expressar, es que la disbauxa financera a l’esport fa anys que es un xou, un xou que en aquests darrers temps ha anat in crescendo amb l’afer Barça.

D’entrada no es pas la meva intenció defensar aquesta estructura que ha permès que al llarg de molts anys, sembla ser que es paguessin molts diners a una empresa externa, d’un àrbitre, per part del club dirigit per diferents juntes, encapçalades per diferents persones en cada moment.

Algú creu que tot això va funcionar sense que cap president, sense que cap junta, sense que cap persona amb responsabilitat financera i corporativa ho detectes? però també m’agradaria anar més enllà, i tal i com es diu que presumiblement es van pagar diners per tenir favors arbitrals, a mi m’agradaria posar un altre dubte sobra el paper, podem assegurar que els pagaments no es van fer, presumptament, per un possible xantatge?

El món esportiu i en especial el món del futbol mou molts diners, milions, la premsa publica sous milionaris, comissions milionàries, investigacions fiscals milionàries, però tot això fa anys que dura, i de moment com en tantes altres facetes de la nostra societat, del nostre dia a dia, els responsables de les “altes esferes” no hi posen solució. Ens hem anat acostumant a les trifulgues entre dirigents de diferents entitats, això si, darrera sempre presumptament, hi acostuma a estar relacionat un motiu econòmic o simplement de poder.

Això si, fins fa ben poc temps, l’esport femení era totalment ignorat, i l’esport de base jo diria que encara ara es menystingut, per a molts dirigents ni existeix, suposo que es una carrega que tenen que suportar. Encara que en realitat, ben gestionat pot acabar assolint una riquesa social importantíssima e inigualable. Imatge de 0fjd125gk87 a Pixabay