Avi Pep

A vegades trobo que es difícil, si més no per a mi personalment, trobar la diferencia entre un parell de paraules, teòricament totalment oposades. En aquesta ocasió contraposaré la paraula escapolir-se a la d’exiliar-se. Busco ambdues paraules al Diccionario de la Real Academia Española, definició de la primera, escapolir-se: escapar-se, fugir … definició de la segona, exiliar-se: expatriat, generalment per motius polítics … i ara n’ha sortit una tercera, expatriar-se: fer sortir de la pàtria, abandonar la pàtria.

Com podem observar la línia divisòria entre la definició d’ambdues paraules es molt, molt prima, molt difuminada, suposo que per això el numero tres del PSOE, ha manifestat, segons la premsa, que tindríem que recórrer a la Real Academia Española de la Lengua per a definir que significa cada paraula, i així es.

Tot això be donat per les tan esbombades, aquests darrers dies, referencies a la investidura del nou president del govern espanyol. Hem pogut escoltar tantes i tantes barrabassades, tan al parlament espanyol com al carrer, sense oblidar els tertulians i els mitjans de comunicació, afins a una o una altra de les faccions que es disputen la titularitat d’espanyolitat.

Cop d’estat, alteració de l’ordre constitucional, fugit, escàpol, pròfug, frau electoral, il·legítim, covard, traïdor … be, ja m’he cansat de posar les animalades que tot un sector que ha decidit enarborar la bandera del patriotisme, ha anat manifestant a tort i a dret les darreres setmanes, per justificar el no voler acceptar, agradi o no, que les sumes de vots i d’escons permeten arribar a constituir un govern, en el que ells no hi tenen cabuda, i això es el que realment els fa mal, que manin uns altres.

Ara no em posaré pas a defensar o criticar tot aquest col·lectiu del que parlo, els polítics, perquè en tots els nivells, sempre opino que generalment, llevat d’unes poquetes excepcions, no estan a l’alçada que es mereixen els ciutadans, els votants, els que els hi paguem el bon sou que tenen.

Però tornem a les parauletes en qüestió, quan un fuig es perquè té por de la justícia perquè ha fet quelcom incorrecte, però quan un s’exilia es perquè es converteix en un expatriat, generalment per motius polítics … arribats aquí, no es fàcil saber exactament en quin espai hem d’incloure als polítics catalans, amb el seu president al davant, oi? uns ho tenen clar, es un fugitiu perquè va incomplir la llei espanyola i per això va marxar, per no sotmetre’s als jutjats del país. Els altres també ho tenen clar, es un exiliat perquè fent cas d’unes votacions va proclamar la independència de Catalunya, tot i que va ser suspesa a continuació, i com que va ser tan agosarat, el govern espanyol d’aquell moment, va considerar que això era alta traïció, era rebel·lió, i per aquest motiu el volen jutjar i empresonar per una pila d’anys.

Arribats a aquest punt, els que tenen la convicció de que això es un atemptat a la constitució i al país, no canviaran pas mai de postura, perquè significaria que tot allò que van dir en el seu moment no s’ajusta a la veritat, i això no ho voldran reconèixer pas mai; però si que podrien fer un petit exercici d’humilitat, de seny i d’intel·ligència, que revisin actes “patriòtics” dels darrers setanta cinc anys, inclosos els que avui mateix han manifestat via missiva, que l’exercit ha d’actuar per salvar la pàtria … de debò que aquesta colla no son capaços de veure i entendre que hi ha hagut fets més greus i no s’han acarnissat en la seva condemna com amb la gent del procés, encara hem de suportar aquest tipus de gent, de debò que enlloc en el decurs d’aquests darrers setanta cinc anys hi veuen altra traïció al país, de debò que hem de continuar empassant-nos les rodes de carro amb les que ens volen fer combregar. Si no els hi agrada aquest país, sempre poden fugir, escapolir-se, exiliar-se, expatriar-se a qualsevol altre lloc, on segur que els rebran amb els braços oberts, però si us plau, deixin-nos en pau, encara que ens vulguin fer veure que no ho sabem, si que sabem el que volem, i vostès no tenen cabuda en aquesta societat. Marxin i gaudeixin de tots els seus estalvis i guanys dels darrers anys, allà on els deixin viure, si es que troben aquest lloc. imatge de DaiszmanThapa a pixabay