Avi Pep

O això es el que sembla si fulleges la premsa escrita, un dels diaris que he mirat, 4 pagines d’esports, de les quals el 50% parlaven de futbol, i al principi el tema del dia, l’adeu d’en Xavi, 4  pagines senceres més, i de l’equip femení un ressaltat i prou, per cert d’una mida més petita que els mòbils de darrera generació.

Un altra diari, 8 pagines d’esports, 6 d’aquestes dedicades al futbol, tema Xavi quasi 3 pagines, i en aquest l’equip femení li han dedicat mitja pagina i un titular una mica més altisonant: “una trituradora de rivals” i a continuació hi ha un petit resum del partit.

I res més … es veu que en aquest país nomes hi ha futbol de “mascles” els equips femenins no son visibles, no se’n recorda ningú, nomes quan convé airejar que s’ha guanyat alguna cosa, no se una copa, una lliga, una champions, un mundial …

D’entrada ja li diuen la “Liga F” i a la masculina perquè no “Liga M”? tota aquesta historia que hem viscut els darrers temps, motivada per la Federación Española de Futbol i els seus capitosts, sembla que no aconsegueix passar de fumeres que un cop a passat la ventada en queda poca cosa.

Per les coses que en comptagotes es van coneixent, es patètic el tracte que en general reben les components dels equips femenins en comparació amb els masculins, si voleu parlem de diners, penseu que les dues persones que el 2023 van guanyar les pilotes d’or, femenina i masculina, tenen el mateix tracte econòmic?

Llegint els darrers mesos tota la tinta que s’ha fet córrer referent al futbol femení i les seves vicissituds, podem recordar una mica, campiones posant-se les medalles elles soles perquè ningú de la federació ho feia, abraçades i petons totalment fora de lloc, i quan es van plantar per no jugar amb la selecció reivindicant ja no igualtat total, però si el respecte que es mereixien, amenaçades amb multes i expulsions, i cal recordar que part d’aquells “capitostos” encara manen, així no podem anar gens de be.

Es parla de sostres, el sostre de vidre, el sostre groc … ho podeu buscar a les xarxes, el primer es la barrera invisible que representen les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir professionalment, i el segon es un documental que ve signat per Isabel Coixet.

Quan sembla que gracies a algunes dones lluitadores s’aconsegueix quelcom, sempre si ha un “mascle” ferit que procura fer-les retrocedir, recordem a les anomenades “tretze roses” que van ser afusellades per defensar la democràcia i la llibertat, i alguns “mascles” les van titllar de terroristes no fa pas tan.

Tenim molt camí per recórrer, tan en això com en moltes altres coses, però avui el futbol de masses m’ha permès parlar d’això, del masclisme opressor que no hi ha manera d’erradicar-lo, imatge de planet_fox a pixabay.