Avi Pep

Sempre hi ha on escollir, però aquest titular d’avui es dels mes vergonyosos que es poden llegir. Hi ha en algun lloc, suposadament, un consell territorial de serveis socials que, suposadament, ha de vetllar per tal de que el sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència funcioni, i que d’entrada ha de ser el “conjunt de principis, normes, institucions i prestacions” per a atendre a les persones en situació de dependència funcional al país, establert per la Llei de dependència. Integra de manera coordinada centres i serveis tant públic com privats per a la finalitat del sistema, i els òrgans consultius del SAAD són: el comitè consultiu, el consell estatal de persones majors, el consell nacional de la discapacitat, el consell estatal d’organitzacions no governamentals d’acció social.

Dit tot això, a la premsa d’avui llegia el titular que les plantilles de tres auxiliars per 200 pacients, perpetuen les subjeccions als geriàtrics, i un subtitular de que una dona mor asfixiada amb la cinta que la tenia lligada al llit. I tot seguit s’explica el perquè d’aquest tipus d’accions.

Accions que el mateix article diu que vulneren el principi basic de qualsevol persona, el de la llibertat. Vas llegint i es clar a un li costa d’entendre que avui en dia encara per tal de que les persones grans no es moguin les lliguen, i davant la impossibilitat de canviar-los quan toca els hi posen bolquers, i el més greu no es que ho faci esporàdicament alguna de les persones que hi treballen, que podríem pensar que te poca acreditació professional, no, el més greu es que ho tenen que fer perquè, suposadament, no hi ha prou personal per atendre als interns.

Ja se que els equips directius de les residencies, suposadament, compleixen amb els requisits establerts per les autoritats “competents”, i això vol dir que si es produeixen aquests fets que podríem considerar delictius, penseu per un moment que dirien les autoritats “competents” i que passaria si trobessin un avi lligat a casa seva perquè els seus familiars al·leguen que no el poden atendre, com deia si es produeixen aquests fets que podríem considerar delictius a qui tenim que donar la culpa? als legisladors? com sempre darrera moltes diguem-ne errades per no dir faltes greus o delictes d’aquets tipus, hi ha l’errònia o manca de legislació necessària per tal de vetllar per les persones. Si la nostra societat creu que han d’existir les residencies geriàtriques, endavant que existeixin, però com a refugi per a les persones vulnerables, no nomes com a negoci per uns quants, i que lògicament a qui li toqui fer-ho, que vetlli perquè això sigui així, i en els casos en que es puguin produir desequilibris de qualsevol tipus, que actuïn amb la contundència que sigui necessària; si hi ha una norma equivocada que la rectifiquin, i si hi ha alguna persona equivocada o amb decisions equivocades, o be l’acomiaden o be, si es un fet greu i reiteratiu, a més d’expulsar-la del sistema, que la jutgin amb les conseqüències penals que corresponguin. Els ciutadans ens hem d’acostumar a exigir serietat i professionalitat als nostres polítics, no nomes “postureig” “ego inflat” i “ganes de “lluir”, imatge de congerdesing a pixabay.