des del marge

A la pobra Antònia, després de tants anys de dormir poc per culpa dels llibres de filosofia i de les novel·les d’amor, que també li agradaven, el son se li va anar aprimant, aprimant.

Els de casa i els veïns pensaven que se li havia dessecat el cervell, com passa de vegades als personatges de la bona literatura. Però no, només es tractava d’un aprimament progressiu del son. Primer se li va anar tornant blanquinós i  fi, després com el sucre calent a punt de fil  i, a l’últim,  aquest fil va quedar sòlid com una agulla de vidre, com una esmolada estalactita del país dels àngels.

En aquestes condicions de dolça fragilitat  era molt comprensible que, qualsevol nit, el son se li esquerdés. I es temia que un dia o altre se li trenqués del tot.

Històries de la pobra Antònia  2016

Imatge: barri Pla d’en Boet,  Mataró      foto©ddm