Quan fa trenta anys va aparèixer El nom de la rosa vaig llegir una crítica, no recordo de qui, on s’exposava que la història de Guillem de Baskerville no era creïble sense la menció de la influència de Ramon Llull en aquell monestir i aquells ambients, donat la influència intel·lectual que havia tingut
TE I TARONGES Els diumenges són el millor. El millor de la vida, de veritat: Són l’hòstia. A mi m’agradaria que el dimecres ja fos diumenge per poder anar a la ribera amb el Sam i fer volar palets plans damunt l’aigua. Però no. Estem aquí traginant el carbó amb els camions.
El jove, ocupat amb la seva música i les seves cabòries, arriba al tren. S’asseu i estira les cames. Posa els peus damunt el seient del davant. La dona asseguda amb les cames juntes, i també amb les seves cabòries, es troba de cop amb unes irritants bambes al seu costat. Protesta, addueix
Fet i fet, la meva connexió amb el món depèn d’uns treballadors arriscats penjats d’un fil d’acer. Escrit al cel. Les Franqueses, 17 de setembre 2016 foto ©ddm
El paisatge d’aquesta novel·la és el rovell de l’ou del Vallès. I perdó per la redundància del rovell de l’ou. Passejada molt excitant per Granollers, Llerona, Montmeló… Sempre ens agrada que les històries d’intriga passin a la vora de casa. I si també hi treuen el nas d’esquitllentes les catedrals de la literatura, encara
El repte d’en Maurici Cot: treure la pastisseria per a celíacs de la marginació i l’avorriment, i elaborar saboroses postres sense farina de blat ni derivats làctics que també puguin agradar a tothom. El dret al plaer. mauricicot.com imatge: obrador de pastisseria d’en Maurici el dia de la inauguració ©ddm
La recepta per a la felicitat no es fàcil de fer, és fa així : Ingredients: Es necessita un subjecte ( tu mateix). 100g d’ autostima. 5 o 6 litros d’amics. Una família amb llevadura. 200g de diversió. Simpatia tres gots mitjans. Preparació: Primer hi posam el subjecte i la família amb llevadura es remou
Quan he anat a la deixalleria a portar unes piles gastades, ja només quedaven aquests llibres. L’encarregat s’ha ofert a sortir a la foto. El món està ple de bona gent. M’he endut “Juegos de la edat tardia” de Luis Landero. Foto:©ddm
Generem tants envasos, tant plàstic i tantes escombraries que hem hagut d’inventar les deixalleries per posar una mica d’ordre. Llegim tant que hem omplert les deixalleries de llibres. I ara els hem de reciclar tornant-los a llegir. Les biblioteques ja no donen abast. imatge: anunci de la revista municipal de Vallgorguina del mes
En plena collita de novetats editorials arriba el llibre d’en Joan Garriga. Anys d’investigació, rigor històric i compromís antifeixista. Moltes coses que no sabíem d’Alfred Canal. Quan l’amic Joan, perseguidor de la memòria del país, em parlava del procés de treball que estava seguint per conèixer i escriure la vida del metge Canal i la
L’avia Li, la meva tieta Eliseta, acaba de publicar el seu primer llibre de contes infaltils a l’editorial Alpina. Les il·lustracions, molt delicades, són de Gala Pons. L’Eliseta Esbobairó he fet una feina aparentment senzilla: posar a punt d’edició alguns contes que s’havia inventat fa anys per explicar als fills i als nets. Els tenia
Pel que es veu, la cadena Lidel s’adreça als clients considerant que són elles les que fan la compra familiar. Mames i filles. Els papers ja están assignats. Foto: Tuir (Rosselló), agost 2015 ©Mireia Margenat