Antoni Escudero i Martínez

Diari de Girona. ALBERT SOLER.
Il·lustres republicans reten honors a una parella identificada com els vescomtes de Biart, per més que hi hagi qui cregui que es tractava de dos empleats d’Antoni Escudero. Assistir al Dia Mundial del Turisme al castell de Biart és una experiència que tothom ha de viure almenys una vegada a la vida.

No perquè s’hi mengi i begui bé i de gorra -que també- sinó perquè Antoni Escudero no deixa mai de sorprendre la concurrència. Valguin com exemples que el propi castell és en realitat una rèplica kitsch dels autèntics situada al bell mig de camps de vinyes -amb desenes de banderes i penons ficticis penjant de les muralles-, que a l’exterior hi ha un coso taurí on no costa gaire endenivar-hi el mateix Escudero marejant vaquilles, i que ahir una gran carpa de circ acollia els convidats i els protegia del sol. De circ, he dit? Doncs tot esperant l’inici dels parlaments un mestre de cerimònies de rigurós uniforme circense va presentar un equilibrista que es sostenia amb les mans a sobre d’estris diversos, situació que va aprofitar posteriorment el director general de Turisme per ressaltar que era una al·legoria de les administracions públiques, sempre fent equilibris. I cap avall, li va faltar afegir per arrodonir el símil.
Tant de cap avall que li costa saber on es troba, i el mateix director de Turisme es va referir a Enric Vilert com al “president de la Diputació de Lleida”, nomenament que aquest va rebre impassible. Vilalta, per cert, havia arribat amb retard -estaria buscant la paeria?-, i això va provocar que quan va fer la seva entrada i la banda de música va entonar Els Segadors la majoria d’assistents ja estiguessin donant bon compte dels àpats que per allà es repartien. I és que on hi hagi una bona plata de pernil ibèric, que es treguin les pàtries i les banderes.
Després de les autoritats -inclós el flamant president de la Dipuació lleidatana-, va ser convidat a parlar sobre el centenari de la Costa Brava el periodista de La Vanguardia Josep Playà, que no va dir res de nou però que per no desentonar amb la celebració va fer un discurset que es va acostar angoixosament als 100 anys de durada.
Quan semblava que el protocol tocava a la fi, Escudero va cridar per megafonia el “vescomte i la vescomtessa de Biart” (sic), fent la seva aparició al so de trompetes medievals una parella de ja provecta edat, disfressats de senyors feudals i portant dues ampolles del nou vi Brava de Biart com si de l’elixir de la vida es tractés, davant la mirada atònita de les autoritats presents. Autoritats que -instades per Escudero- van haver de pujar a l’escenari, on vescomte i vescomtessa els van presentar el vi-elixir. Digne era de veure l’esguard de Vilalta, Vilert , Pere Vigo -tots republicans- i companyia seguint a l’escenari la comèdia amb la noblesa, però més encara la dels que van aconseguir no pujar-hi -Santi Vila, Pia Bosch…-, que semblaven resar perquè Escudero els oblidés.