Antoni Escudero i Martínez

El passat dilluns 26 de setembre vam celebrar el Dia Mundial del Turisme al Castell de Biart de Masarac. Com cada any, vam gaudir d’una sèrie de parlaments a càrrec del Sr. Joan Molas i Marcellés, President de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT), Il·lm. Sr. Jaume Torramadé i Ribas, President de la Diputació de Girona, Sra. Marian Muro i Ollé, Directora General de Turisme, Il·lm. Sr. Lluís Pujol i Molas, Alcalde de Masarac, i un servidor.

El meu discurs va ser contundent, on el tema principal era Ryanair. Un assumpte que preocupa el sector i de necessitat de fer-ho saber. //Segueix//:

Bon dia,

Benvinguts al Castell de Biart. Delegat del Govern, Eudald Casadesús, Directora general de turisme, Marian Muro, gràcies per venir. Alcalde de Masarac i, els 125 alcaldes i regidors dels municipis de la província de Girona, Director Territorial d’Empresa i Ocupació, Christian Serarols, vicepresidents i diputats de la Diputació de Girona, vicepresident del Patronat, Joan Giraut, director del Patronat, Ramon Ramos, president de la Confederació Espanyola d’Hotels, Joan Molas, president de la Federació Catalana d’Apartaments Turístics, Lluís Torrent, president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, Joan Puig, president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera, president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, president de PIMEC, Iñaki Frade, president de la FOEG, Jordi Comas, delegat general de “la Caixa”, Jordi Nicolau, president d’Educatur, Domènec Biosca, polítics de convergència i unió, partit popular, partit socialista, i esquerra republicana. Diputats del Parlament de Catalunya, senadors i senadores i diputada al Congrés.

Saludo també els deu vicepresidents de la Federació: Enric Dotras, president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar, Lluís Fernández, president de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, Montse Closas, presidenta d’Unió d’Hostaleria de  Costa Brava Centre, Enric Portas, president de l’Asssocició d’Hostaleria de Blanes, Antoni Creus, president de l’Associació d’Hostaleria de la Selva, Xavier Nicolazzi, president de l’Associació d’Hostaleria de Girona i Radial, Jesús Pont, vicepresident de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa,  Nativitat Bover, presidenta de l’Associació de Bars i Restaurants la Cerdanya, Fran Barroso, president de l’Associació d’Hostaleria del Ripollès, Jaume Adserà, president de l’Associació d’Hotels i Càmpings la Cerdanya.

Amics i amigues del sector, sigueu tots benvinguts a la festa del Dia Mundial del Turisme d’aquest 2011.

Vull agrair als col·laboradors i proveïdors de la Federació que amb la seva participació fan possible que puguem celebrar un any més aquesta diada. I també a les cuines que treballen per oferir-nos gastronomia de qualitat, pròpia del territori gironí.

Aquest any comptem amb la Cuina del Vent de l’Alt Empordà, l’Aula Gastronòmica del Baix Empordà, Cuina Volcànica de la Garrotxa, Associació d’Hostaleria de Girona i Radial, la Selva Gastronòmica, l’Aula d’Hostaleria del Ripollès i Cuina Pirinenca de la Cerdanya.

Avui, ens acompanyeu autoritats, representants polítics i institucionals que creieu amb el turisme i comenceu a donar-li la importància que té per la província. A Girona no hi ha poble per petit que sigui, sense atractiu turístic. Perquè d’alguna forma sempre hi trobarem cultura, arquitectura, història, paisatge, gastronomia, art, vies verdes, parcs naturals, hotels, establiments de restauració, allotjaments rurals, càmpings, apartaments, balnearis, palaus de fires i congressos, museus i monuments, comerços, parcs aquàtics i temàtics, camps de golf, pistes d’esquí. Un nombre d’infinitats de serveis que converteixen el territori amb un destí turístic de qualitat. 

Aquest any començo una nova etapa, un nou mandat. I ja fa vuit anys quan vam decidir celebrar el Dia Mundial del Turisme, adherint-nos a la proposta de l’Organització Mundial del Turisme. Qui té l’objectiu de donar valor al turisme com a part fonamental de la societat, la política, l’economia i la cultura.

Mundialment es dedica un dia el sector turístic, el nostre. Reconeixent que és clau per a l’economia d’un país. A Catalunya representa el 12% del PIB, mentre que a Girona, un 16%, xifres rellevants que mostren la importància d’aquest. Però, sembla ser que durant molts anys les administracions no se n’han adonat i no n’han pres consciència. I encara és hora que en la situació de crisi que estem patint, es dissenyi un projecte per impulsar el sector. Tal i com es fa amb altres sectors de l’economia catalana i espanyola.

Nosaltres, a Girona, necessitem d’aquest impuls, i l’administració ha d’invertir en la promoció del nostre territori. Que no ens passin per davant quatre anys de mandat de l’actual govern, i tornem a sentir-nos decebuts amb els polítics perquè la feina no s’ha fet. Estem cansats d’aquesta decepció constant, de no ser escoltats. Volem tornar a creure amb els polítics, i no sentir-nos indignats.

Ens trobem a finals del mes de setembre. Època de l’any que el sector extreu valoracions sobre la temporada turística d’estiu. I el més curiós és que mentre alguns diuen que ha anat molt bé, d’altres expliquen tot el contrari.

Creieu-me que la realitat és una. Tenim una reduïda temporada d’estiu que s’estanca en dos mesos i mig: juliol, agost i mig setembre. No obstant aquesta temporada encara ha estat més reduïda, centrada en el mes d’agost i mig setembre, quan amb les ocupacions obtingudes ha fet revifar minsament el sector. 

Però la qüestió n’és una altra: Quan les administracions i patronals parlen d’ocupació turística es centren en percentatges que mesuren el nivell d’entrades de turistes. Deixant de banda, una dada molt rellevant: el nombre de pernoctacions. Que en els últims anys ha obtingut una davallada del 30%.

Reflexionant sobre aquest assumpte volem advertir que el nivell d’optimisme en què s’expressen les xifres turístiques, hauria de ser més cautelós.  El sector està patint i necessita d’ajudes per tirar endavant. Baixar preus per salvar la temporada, potser és una solució a curt termini, però no per sempre. Un hotel i un restaurant ha de sobreviure i vetllar pel seu manteniment. Ha d’obtenir beneficis per pagar despeses i sobretot donar un servei de qualitat. 

Necessitem solucions a llarg termini, d’empentes que reactivin el sector i allarguin la temporada. Girona, depèn d’una promoció que capti visitants tot l’any. Ja en tenim prou de treballar tres mesos l’any.

I reflexionant sobre Girona, tenim molt clar el que volem pel nostre territori:

–          Girona ha de ser una marca que representi tota la província, començant a l’Alt Empordà, passant per Girona ciutat, anant fins a Blanes i acabant a la Cerdanya.

–          Volem un full de ruta concret, que es treballi per una bona promoció de casa nostra. Que l’administració inverteixi en el que sempre ens ha promès però no ha complert. S’han d’acabar amb les paraules que se les emporta el vent, volem fets consumats.

–          També demanem la unió dels sectors públic i privat, amb una missió única i clara. Hem de seguir una mateixa línia recta, sense distorsions que maregen la perdiu i no compleixen els propòsits acordats.

–          S’han acabat les conformitats, volem un projecte turístic adequat a les nostres necessitats. Que ens escoltin. Som qui viu dia a dia la situació del mercat. Som la veu de l’experiència i com a tal hem de ser escoltats.

Quan a la resta d’autonomies hi ha carreteres magnífiques, còmodes i de fàcil conducció. A Catalunya continuem tenint una xarxa viària deficient. I no només em refereixo a la N-II, sinó també d’altres xarxes viàries que uneixen municipis turístics importants de la província de Girona. Carreteres d’un sol carril, que tenen capacitat insuficient pel nombre de vehicles que hi passen diàriament en plena temporada d’estiu. No deixen de ser trams de vies que s’emplenen i provoquen embussos constants que embruten la imatge del país. Fent que els visitants valorin la demarcació de Girona amb manques d’infraestructures.

Doncs és hora de dir prou. El sector gironí volem que el nostre territori, a part de ser pioner en el turisme, tingui tot el que necessiti. Si altres destins espanyols, en menys essència turística, tenen unes infraestructures de nivell superior. A Girona també ho volem, i tots hem de vetllar perquè així sigui.

El Vescompte de Biart està preocupat. Preocupat per no poder visitar la reialesa d’altres països europeus. La supressió de les 39 rutes de Ryanair, a l’aeroport de Girona, no el deixaran dur a terme els seus afers institucionals.

Però el sector també està amoïnat i desesperat per les conseqüències negatives que portaran al territori gironí, l’abolició d’aquestes rutes. Que de ben cert, ja tenim constància que de 5 milions de passatgers passarem a 1,5 milions. Recuperant els índexs de passatgers de les èpoques passades,

quan l’aeroport no era més que una via de transport xàrter de temporada.

Girona en poc temps, deixarà de situar-se en el mapa d’Europa. I sabem que des de l’administració esteu negociant amb altres companyies aèries. Però creieu-me que no hi ha una alternativa possible. Ryanair és insubstituïble.

Des dels seus inicis, i ja havent transcorregut 34 anys, la Federació ha donat suport a les administracions, treballant i cooperant conjuntament, sense mirar el color polític. I així ho continuarem fent. No obstant, existeixen desacords i desavinences, com en totes les relacions humanes. I l’assumpte de Ryanair, n’és un. 

Parlaré clar: La Generalitat hauria d’haver trobat la fórmula, per molt complicada que fos, de negociar amb la companyia aèria, perquè mantingués la seva base a l’aeroport gironí amb les mateixes condicions. I no només la Generalitat, sinó aconseguir-ho amb l’empenta de totes les patronals i institucions gironines, que sembla ser que en els seus presidents i directius  “el gat se’ls ha menjat la llengua”.  Han callat i s’han centrat en el traspàs de l’aeroport, evadint el problema real: “l’adéu de Ryanair”.

Una postura pròpia dels catalans, la de callar i no dir res, perquè altres no puguin dir o pensar. En concret per evitar el tòpic “del que diran”. Doncs, creieu-me que per aconseguir objectius i solucions hem d’actuar segons ens convingui. I així poder avançar i tirar endavant aquest país que tant m’estimo, i que en un moment concret de la meva vida, em va acollir com un més.

El traspàs de l’aeroport és important per les comarques gironines. Però és una fita a llarg termini, i no una solució immediata a la pèrdua de passatgers del nostre aeroport.

És clar que Ryanair és un assumpte que preocupa el sector.  Perquè durant els anys que ha operat a Girona, ha aportat beneficis aproximats de 1.000 milions anuals a tot el territori repercutits als sectors turístic, comerç, oci, cultura i la universitat. Xifres que formaran part del passat, davant d’un futur incert. I que mostren que tot allò que envolta el turisme és tant transversal, que diferents sectors en surten beneficiats en major o menor nombre.

Hem de ser forts i continuar batallant dia a dia, perquè el sector mai més sigui motiu d’expressar el turisme rai. Ja no existeix l’època quan qui vivia del turisme era afortunat i obtenia grans beneficis. Ara, hi ha molta competència i el client és més exigent. Per tant, entre tots donem-li el que demana, perquè no dubteu que tenim els mitjans suficients per fer-ho.

Acabo, donant les gràcies a la tasca de les associacions i a tots aquells associats que col·laboren amb la Federació aportant informació necessària, per conèixer de primera mà la situació del sector.

Moltes gràcies, disfruteu de la festa