Ahir va ser presentat el llibre "Catalunya: reptes ètics de futur", editat per Proa. A la introducció d’aquesta obra coral, Àngel Castiñeira hi escriu: "Alguns pensadors, com Zygmunt Bauman, creuen que la nostra cultura i els nostres països corren el risc de lliscar cap a una condició líquida, de levitat, on les coses pateixen un continu canvi de forma quan se les sotmet a una tensió. La Catalunya líquida , la dels rellotges tous de dalí, podria ser la metàfora d’una etapa present inestable, amorfa, banal, indiferent, desintegrada, descompromesa, precària. Si no ens conformem amb un país en estat de liqüifacció, si no podem aplaudir la nostra indiferència davant tanta fluïdesa, dissolució i instantaneïtat, cal començar tornant a fer una apologia de la Catalunya sòlida, densa, "sostenible", com dèiem fa un moment.Creiem que això implica una tasca de construcció de referents".
No cal gaire res més. Potser pensar-hi una estona i veure des del lloc on som tots plegats, és a dir, sense fer-nos més mal, ni més mala sang, com podem començar a sumar de debò de cara a treballar pels objectius de llibertat nacional que justifiquen la nostra acció i militància política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De debó penses que algú d’Esquerra Republicana és capaç de treballar pels objectius de llibertat nacional, "sense fer-nos més mal"? Jo no, i a aquestes altures el que la gent del carrer veiem molt clarament és que Ésquerra és ben capaç de carregar-se el país amb l’únic objectiu de destruïr Convergència. Aquest és el gran objectiu. Confiem que no els surti be. I que la miséria actual no ho envaeixi tot.
Atenció: Bauman NO diu el que li fa dir Castañeira. A partir d’aquí tota la resta està mal enfocat.
Atenció: Bauman NO diu el que li fa dir Castañeira. A partir d’aquí tota la resta està mal enfocat.
Aquesta gent ha llegit a Baumann o simplement els sembla bonica l’expressió i se n’inventa el sentit? A mi em sembla més aquesta segona opció. A veure si aprenem a llegir i si no feu-vos-ho mirar.