Us recomano dos articles del Corriere della Sera d’avui, sobre el canvi de paradigmes ideològics a Europa. A vegades tenim una tendència malaltissa a confrontar les nostres idees amb nosaltres mateixos, i ens costa aixecar el cap per mirar què passa més enllà de les Corberes o per damunt de la Serra de Tramuntana, mar enllà.
Tots dos articles, el de Dario di Vico i el d’André Glucksmann parlen d’una mena de transmutació ideològica que fa de les esquerres clàssiques i partiditzades europees uns moviments conservadors, i del liberalisme democràtic, de tradició anglosaxona barrejada amb humanisme continental, un moviment de canvi a Europa.
En el fons hi ha un debat latent entre què representen a França Segolène i Sarkozy. Segur que aquí correrà molta gent a dir "jo sóc d’aquest o d’aquella" sense saber què diuen ni en quin context. Fore bo que ens ho miressim amb calma. És un bon repte intel·lectual per a tots plegts, i segur que el nacionalisme s’hi juga alguna cosa, pels debats que haurem d’anar encarant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A no ser que siga en benefici dels grans interesos dels grans capitals a altres continents i explotar-los com qualsevol multinacional bananera del tipus equatoriana.
Res és el que era, i potser per sort. Ara és un bon moment per fer propostes potents. El que passa és que s’ha de trobar el to pq la gent entengui el que es proposa i no es quedi amb el que diuen els mitjans de comunicació partiditzats obstinats amb dreta-esquerra.
Toni endavant amb tot i amb el bloc!
És ben cert que tant els candidat de la dreta com el socialista han "redefinit" el seu discurs. La Royal ha fugit del socialisme gairebé acadèmic que fins fa poc havia caracteritzat aquest partit a França i Sarkozy ha fet bandera del liberalisem. Val a dir que el liberalisme a França ha tingut poca resposta per part dels electorats.
Sarkozy sembla més ben posicionat per haver tocat dos temes que realment preocupen els francesos: per una banda la immigració i els brots violents de fanatisme i violència, sempre lligats a joves d’origen magrebí i per l’altra centrant el debat en el liberalisme i el no-intervencionisme necessari a fi de poder salvar l’estat de la fallida en la que pràcticament es troba.
Segolène Royal, allunant-se del socialisme col.lectivitzador estricte ha tocat poc el tema immigració i els afers amb el seu cap de gabinet electoral i també algunes declaracions poc adients de gent propera a la candidata han fet baixar la puntuació o expectativa de vot.
La França imperialista, burocràtica, intervencionista i amb fallida econòmica i social ha de buscar solucions. El canvi de discurs dels seus candidats és el primer pas.
Artur