Avui he sentit unes declaracions sorprenents del director de l’Institut Ramon Llull. Quan li han preguntat la llengua dels llibres que s’enviaven a la Fira de Frankfurt ha contestat molt nerviós que a Frankfurt "s’hi va a vendre", i que "s’hi va a vendre llibres fets a Catalunya en català, en castellà o en qualsevol altra llengua".
No tinc ganes d’escriure gaire res més, francament.
Va si: quan em diuen coses com aquestes, o quan em diuen que no cal recórrer la llei de dependències, encara que envaeixi competències de la Generalitat "perquè és una bona llei i ningú no ho entendria", em vénen al cap els pantans inaugurats per Franco. Podríem fer servir el mateix argument, oi? Per què s’oposaven al que feia Franco, per exemple els pantans que ens va fer a Catalunya, si al final no estaven tan malament…
Demagògia, oi? Potser si, i me n’excuso, però és que n’estic bastant fins al capdamunt!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En bargalló em semblava seriós. Em sobta que hagi dit això, esperem que rectifiqui.
Canviant de tema, m’agradaria saber per què ara Barcelona està neta. Vegi gent escombant a tota hora. Al matí, al vespre, gairebé de nit.
Això vol dir que es gasten més diners perquè venen les eleccions. Quan costa ara la neteja?. D’on surten aquestes brigades?. Això que seria ideal es mantindrà. Es veu en el pressupost’
Seria interessant saber-ho.
La cultura de la literatura de les lletres catalanes s
Veig que hi ha una gran incapacitat per a l’acció, perquè aquí tothom plora, s’excusa, s’estira dels cabells, però ningú:
1) Porta la llei de dependència al Constitucional amb suspensió cautelar inclosa
2) Fa anar la fotocopiadora i fa una llei catalana de la dependència via express, on les prestacions les pagui la Generalitat, com té reconeguda la competència.
3) Explica que fins que Madrid no ens transfereixi la pasta, no podrem pagar res.
Al sector privat a mi em paguen un sou i uns incentius per fer una feina que suposo que faig bé perquè em van pujant el sou any rera any…. als polítics ja sé que no cobreu incentius, però es fa difícil a vegades entendre la feina que feu.
El de sempre, aquesta mentalitat de colònia, de respecte a l’amo. Anem dient que som una Nació, però al final la veritat és la que és: som a Espanya i som Espanya. Per què només ens rebotem en ‘petit comité’? sempre amagats darrera el bloc o la carta al director. (jo el primer)
A l’hora de la veritat sempre ens caguem a les calces i ens apunyalem entre nosaltres (ERC-CiU).
Què tal si ens plantem tots, cada un de nosaltres. Establim unes directrius d’actuació i les complim tots?
Algú hauria d’encetar un bloc o un moviment, (ja ho demanava l’Antoni fa setmanes), amb el nom de GRA de SORRA per exemple, on definíssim què podem cada un de nosaltres per assolir l’independència.
Què comprar, com parlar, què llegir, com actuar davant les administracions, què explicar als nostres fills, …..