Realment, el panorama polític institucional és tan lamentable que fa cosa fins i tot parlar-ne. Però el que està passant a la comunitat autònoma espanyola de Catalunya és de cine.
Fa uns dies, en el que potser va ser el toc d’inici cap a la fi del tripartit catalunyès, preelectoral, Joan Puigcercós, el capo d’ERC, feina unes declaracions en què es queixava dels “companys” d’ICV, perquè deia que volien ser tant d’esquerres que feien trontollar l’acció de govern -si aquests d’ICV els semblen molt d’esquerres a ERC, ¿com deu ser el seu plantejament d’Esquerra?.
Més dies enrere, l’espectacular Pepe Zaragoza, del PSOE, deia que treballaven amb la perspectiva de governar sols.
Avui, el Maragall “educador”, ens ha dit que constaten cansament en la societat amb el Tripartit i que això ja no s’aguanta.
Realment, no s’aguanta. És del tot lamentable l’espectacle, d’un nivell deplorable, que ofereixen aquests del govern catalunyès, que a sobre es diuen catalanistes, d’esquerres. Només falta veure el muntatge de la comissió del foc d’Orta de Sant Joan i el paperot dels d’ICV.
És una autèntica llàstima, perquè al damunt, ara, amb quatre dies, ens faran una colla de lleis o propostes que sembli que estan en plena marxa: la llei del cinema, les vegueries…
Tot plegat, foc d’encenalls que ens fa sentir-los cada cop més i més lluny. I això passa en l’àmbit autonòmic, en el comarcal, en el local…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!