Tot i l’abassegadora pluja, el lilà ha esclatat, després d’un any sabàtic, i omple d’aroma i d’esplendor colorista l’hort de Ca la Toca. A l’altre cap de l’hort, encara podem contemplar, donat que flairar-les ja no és possible, el darrer episodi del cirerer florit, enguany doble, potent generosament blanc.
La primavera, que ha arribat amb ganes de gresca, ens ha fet adonar de com la terra ho sap encara que el decorat no acabi de transformar-se, i les coses van agafant forma, donant color, matisant el verd…
Mentre a cada cap de l’hort, les flors prenen relleu unes de les altres, entremig, el romaní encara aguanta amb la flor rude i blava, i a prop seu, la primera clavellina, brutal, delicada, vestida de festa gran, des de la menudesa més plena. I sense oblidar-nos de les flors dels maduixots, preparant el llançament del fruit.
La macedònia està servida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sublim!!!!!
gràcies Aleix.
Recollons¡¡¡ Aleix¡¡¡ nosaltres aqui a can Barna city, flairant les olors dels cotxes, i cada cop amb mes annel d’aquell arrossot que ens havies de plantejar com estrategia cap a la llibertat absoluta i gal.lactica¡¡¡¡¡