L'Aleix a ca la Toca

Aquests dies s’han consumat un seguit de fets que venien anunciant-se i preparant-se de fa temps, i que demostren a les clares qui mana a Prats de Lluçanès.
Com ja havia succeït en l’anterior etapa de govern conservador, liderat per l’exalcalde Ramon Vall, Prats de Lluçanès és un poble en mans dels interessos i les iniciatives privades. O sigui, que l’ajuntament té un govern democràticament elegit però que les decisions vénen condicionades per la voluntat i la iniciativa particular.
El cas més clar de tot això l’hem tingut durant molts anys amb el paper jugat per l’empresa Puigneró i pel de l’escola privada confessional. Ara, el tenim també amb el tema del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal -el famós POUM- i les prioritats de l’equip de govern.

Durant molts anys, la pràctica totalitat del període governat ininterrompudament per CiU, i Ramon Vall d’alcalde, Prats va viure un monocultiu intensiu en matèria laboral, amb una aposta pràcticament exclusiva per una empresa tèxtil que havia de ser present i futur, i amb el temps, passat lluminós. Tot es va acabar com el rosari de l’aurora, amb l’empresa fent fallida, els treballadors buscant-se la vida, els sindicats UGT i CCOO fent el paperot habitual i el poble a la deriva gràcies a tan intel·ligent aposta governamental. Això sí, fins i tot un cop tot acabat, CiU muntant esperpèntiques taules de reindustrialització, portant empreses de recol·locació que van ser un nyap de dimensions increïbles, i tot amb la benedicció de la classe política i dels sindicats abans esmentats. Poc abans, quan tot començava a naufragar, l’alcalde i el consistori pradenc encara van poder fer un acte de desgreuge a l’insigne empresari quan el van tancar per delicte ecològic, amb concentracions i altres genuflexions a qui havia estat el principal aval en política econòmica del grup de CiU al poder. Avui, Prats té com a herència exemplificant el mausoleu de Puigneró: les immenses i omnipresents naus de l’antiga fàbrica. Tot un exemple “urbanístic”.
L’altre pol de referència local ha estat l’escola privada confessional, baluard de la fe i l’ordre, intocable referència política defensada a sang i foc per la classe política local, front la perillositat de l’ensenyament públic. Els interessos públics -obligació essencial de les institucions- sempre  han quedat per sota d’una marcada “feblesa” per l’escola privada. I aquest ha estat un clar exponent de qui i quins interessos han prevalgut al poble de Prats durant tants anys -fins ara i tot, que han tornat al govern els d’abans-. El tema de l’escola bressol, l’intent de fer secundària privada, l’opció escolaritzadora dels càrrecs públics, etcètera han estat una mostra fefaent d’aquesta línia.
Avui, aquest fet, aquesta tendència, s’ha tornat a posar de manifest de forma clara i contundent amb la tria de prioritats de l’equip de govern municipal de CiU. Davant la possibilitat de disposar de terreny públic per construir una escola bressol municipal en la zona dels equipaments educatius públics, CiU atura l’acord amb la Generalitat i ressitua la proposta a l’espera d’una opció que sigui més favorable als interessos de l’escola confessional privada i passa per davant la remodelació del camp de futbol municipal per adaptar-lo a la seva millora amb gespa artificial. Una prioritat que és tota una declaració de principis i d’interessos. Però és que allò que passa a tenir el protagonisme és el model de finançament i qui marca el tempo en el terreny de la planificació i el desenvolupament local: el sector privat, per davant dels interessos col·lectius.
Des de finals de la legislatura passada, Prats de Lluçanès ha iniciat el procés d’elaboració del POUM -Pla d’Ordenació Urbanística Municipal-. Resulta, però, que aquest està aturat des de la tardor del 2007 i l’equip redactor ha vist com l’ajuntament ha relegat aquesta iniciativa a la planificació segons les necessitats i els interessos del sector privat, que coincideixen, per filosofia com a mínim, amb els de l’equip de CiU. El primer tinent d’alcalde de l’ajuntament pradenc, Josep Cruells, ja ho va explicar en un ple: ells pactarien amb els empresaris per no fer un POUM que després els creés problemes. Tota una declaració de principis i d’interessos. Avui, una empresa ha construït un parc solar fotovoltàic en una zona del municipi i “agraïda” per la gentilesa municipal de no sotmetre la iniciativa al POUM, ha regalat al poble 200.000 euros. L’ajuntament ha decidit destinar-ne 150.000 al camp de gespa artificial, tal com havia pactat amb l’empresa, i la resta anirà per l’escola bressol.
Ara l’ajuntament ha decidit firmar un conveni amb el Consell Comarcal d’Osona per fer pisos de protecció en una zona del poble. Quan van entrar, van autoritzar que s’aterrés una antiga casa del poble i han acabat convertint el solar en pàrquing, donat que el moment no ajuda a construir. Una altra operació urbanística al centre del poble està esperant-se perquè el moment no és bo. Mentre, el POUM està aturat i, per tant, la gent no pot dir quin poble vol. Primer, els empresaris i els interessos privats han de definir el futur mapa local. I l’escola bressol municipal pot anar esperant a veure què passa amb la privada i amb l’Escola Bressol Lluçanès i els seus problemes d’infraestructures. L’ajuntament actual té molt clar per a qui treballa i quins són els seus interessos polítics i econòmics. Els del comú, no. Els del sector privat, sí. CiU n’és un bon gestor, com ja ho havia demostrat anys ha amb l’escorxador municipal o amb temes de creixement urbanístic.