L’arribada del Fabra a la Generalitat regional valenciana ens ha de fer posar les coses a lloc. Camps era poc més que un fatxa, friqui, embogit i aprofitat, útil al moment i en caiguda directa en altre moment.
El PP, arreu dels Països Catalans, és i serà la matexa cosa. Són aquells que “posaren la cova en casa i des d’ella governen”. O sigui, ocupants.
Fabra és, segurament, més normal per al món del poder i la política retxional i un millor interlocutor per al botiflerisme convergent i per als estómacs àvids d’agraïment al País Valencià. Ja fa massa temps que l’agror intestinal ens té afectats.
La guerra continua i potser amb més força de part d’ells, conscients com són que han hagut de claudicar i que hauran de fer canvis, si més no de “tratjos”, que de camisa encara duen la del feixisme.
Igual com a la comunitat catalunyesa han trobat una imatge per al moment, Fabra, i altres, seran l’altra cara. Sempre dura, i si no, ¿per què no han dit res fins ara, Fabra i companyia? I el Rajoy, què en pensa de tot plegat, què en sap i on passa ell, en el paquet?
Contra la corrupció i els botiflers, cal seguir i encara hi ha molta feina.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!